Bloc de Secundària
MÒDUL 5
Durada 2h a l'aula
Relats ecofeministes mundials i locals
LLUITES ECOFEMINISTES AL MÓN. DEBATEM I REFLEXIONEM
Durant aquesta sessió l’alumnat coneixerà lluites ecofeministes de diferents punts del planeta. S’iniciarà la sessió coneixent dues eines de mapatge de conflictes, l’Ejatlas i el Mapa publicat a elcritic. cat. Tot seguit s’utilitzen diversos recursos audiovisuals per conèixer lluites a l’Índia, Perú, Kenya i al seu entorn local. Un cop presentades aquestes lluites l’alumnat utilitzarà el teatre imatge per empatitzar i ficar-se més en situació sobre les lluites. A continuació, per grups, l’alumnat debatrà sobre les diferents lluites i haurà d’interpretar els actors que hi intervenen, pensant els arguments que cadascú faria servir. Per finalitzar la sessió es recolliran tots els arguments que hagin sorgit a una taula conjunta i es reflexionarà sobre els aspectes comuns d’aquests conflictes.
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
Dinàmica
Activació de coneixements previs (50’)
Presentació de la sessió. Introducció de les lluites ecofeministes en el món.
Coneixem els mapes dels conflictes ambientals. Presentació d’eines de mapatge (EJAtlas i altres).
Recull de vídeos de les lluites ecofeministes. Mostra d’audiovisuals seleccionats.
Teatre imatge (opcional). Realització d’una escena de teatre d’imatge representant les lluites ecofeministes visionades.
Contrastos (35’)
Què necessitem per fer aquest debat (opcional). Indicacions per el bon
funcionament i el respecte a la sessió.
Preparació del debat. Delimitació d’unes preguntes comunes que reforcin la defensa de drets ambientals i el paper de les dones i minories.
Debat. En grups, es dividiran les lluites visionades i l’alumnat haurà de defensar els diferents actors que s’hi presenten.
Avaluació (35’)
Recull del debat i conclusions. Recopilació dels punts més destacats del debat i conclusió. Reforçant la vinculació local i global.
Vídeos amb els vídeos de les lluites ecofeministes descarregats, Annex 1 (teatre imatge) i 2 (lluites pel debat) impreses (tantes impressions com grups es facin).
Paperògraf per la taula del recull del debat.
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (30’)
1a. Presentació de la sessió? (5’)
1b. Coneixem els mapes dels conflictes ambientals (15’)
Després d’haver introduït com serà el mòdul, es presentarà a les alumnes diferents eines de mapatge de conflictes mediambientals del món i de Catalunya. La primera EJAtlas, i la segona el mapa interactiu de Crític.
Abans d’això, es faran algunes preguntes per introduir el tema dels conflictes ambientals.
- Sabeu què és un conflicte ambiental?
- I la justícia ambiental?
- Creieu que hi ha molts conflictes ambientals al món?
- I pel nostre voltant? Quins?
Un cop s’han explicat les eines i s’han projectat els mapes es farà un seguit de preguntes per tal d’incentivar el pensament crític. Es pot deixar el mapa de la plataforma de Crític projectat per tal d’acompanyar les preguntes:
- On ens trobem nosaltres?
- Quins conflictes veieu al nostre voltant? (ampliar el mapa a la zona on es trobi el centre educatiu).
- Heu sentit parlar d’aquests conflictes?
- Creieu que si la gent es queixa i s’organitza per defensar els territoris on viuen poden aturar les problemàtiques ambientals o que no serveixen de res?
- Sabeu d’alguna problemàtica que s’hagi resolt gràcies al moviment i la pressió veïnal? (més endavant es parlarà d’això).
CONTINGUT PER A L’EDUCADORA
EJAtlas
- Què és EJAtlas?
Aquesta eina de mapatge en línia és un atles de justícia ambiental, que documenta i classifica els conflictes socials que es produeixen a causa de problemàtiques ambientals. - Què podem trobar en aquest mapa?
A tot el món, les comunitats s’esforcen cada vegada més per defensar allò que és seu i els intenten prendre els grans projectes extractius: la seva terra, el seu aire, la seva aigua, els seus boscos, etc. Aquests projectes tenen greus impactes ambientals i socials. Cada cop més, en cada etapa del procés econòmic, l’extracció, processament, i venda, els impactes afecten les poblacions més marginades, lluny dels consumidors finals. Per això sorgeixen mobilitzacions de comunitats locals que lluiten contra impactes socials i ambientals negatius. I això és el que podem trobar en aquest mapa interactiu. Aquest Atles el que vol és exposar aquestes injustícies arreu del món i donar veu a totes aquelles comunitats que lluiten per la justícia ambiental, així com explicar la dimensió material dels conflictes i la manca de participació democràtica dels processos de decisió d’aquests projectes, que quasi mai compten amb l’opinió de la població autòctona. - Llegenda
El mapa d’EJAtlas proporciona 10 categories principals per categoria del conflicte: Nuclear – Extracció de minerals i materials de construcció – Gestió de residus – Biomassa i conflictes per la terra (gestió forestal, agrícola, pesquera i ramadera) – Combustibles fòssils i Justícia climàtica/energètica – Gestió de l’aigua – Infraestructura i ambient construït – Turisme recreació – Conflictes per la biodiversitat – Conflictes industrials o de serveis públics.
- Què és Crític? Crític és un mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació. Al seu portal en línia es publiquen articles d’opinió, d’anàlisi i reportatges. Aquesta iniciativa pretén ser un periodisme més profund, amb context i dades, que dóna visibilitat a veus crítiques amb l’objectiu de trencar amb el periodisme més sensacionalista.
- Què podem trobar en aquest mapa? Crític ens posa a disposició un mapa interactiu sobre els 101 (en el moment d’editar aquesta Guia) conflictes ambientals a Catalunya, que tot i l’emergència climàtica que estem vivint continuen sorgint de nous. No obstant això, moviments ecologistes i veïnals lluiten perquè aquestes projectes no es duguin a terme o bé s’aturin. Aquest mapa mostra tots els casos de projectes que repercuteixen d’alguna manera al medi ambient a Catalunya.
- Llegenda
El mapa és un mapa de Catalunya, que mostra els conflictes ambientals al seu territori. Es classifiquen els conflictes segons:
- En taronja: projectes urbanístics (expansió urbanística). Per exemple: a la cala d’Aiguafreda (Begur), per exemple, s’ha aturat un pla per construir-hi 275 cases i 3 hotels.
- En verd: infraestructures i energia (centrals nuclears, parcs eòlics, línies de molt alta tensió (MAT)). Per exemple: aquest 2020 s’han vist protestes al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre contra la massificació eòlica a les seves comarques, o la l’antiga demanda per tancar les centrals nuclears d’Ascó.
- En blau: residus, vessaments i contaminació (purins, incineradores i l’aire de les ciutats). Per exemple: a Montcada, els veïns es queixen des de fa anys per la crema de residus que la cimentera utilitza per generar energia.
- En roig: indústria i mineria. Per exemple: la indústria petroquímica de Tarragona està molt criticada per la població per la contaminació i danys que genera, o la mineria a la Vall d’Aran, on alguns veïns intenten que no s’arribi a obrir una mina de tungstè.
- En groc: manca de conservació d’algunes zones en general. Per exemple: la regressió del Delta de l’Ebre. La inacció de l’Administració per no protegir el Delta de l’Ebre està fent que una de les seves parts més vulnerables, la Barra del Trabucador i la punta de la Banya ja s’han vist sobrepassades en almenys 3 ocasions per les onades de la mar.
1c. Recull de vídeos de les lluites ecofeministes (15’)
Un cop finalitzat cada vídeo, i tenint com a prioritat que l’alumnat no perdi l’atenció, es poden realitzar algunes preguntes per observar si estan seguint-los correctament, i no s’aprofundeix gaire, ja que es farà més endavant el treball sobre aquestes mateixes lluites.
1d. Teatre imatge (15’)
*Tenir en compte a qui es selecciona per realitzar aquest teatre imatge. Potser és pertinent prioritzar per aquesta activitat les persones amb menys vergonya del grup per no generar una situació incòmode.
Finalment, per tal d’aconseguir un afecte més interactiu i que els mateixos alumnes comencin a tenir més protagonisme en l’activitat, un grup de persones escollit per l’educadora realitzarà una interpretació d’una de les lluites ecofeministes visionades, realitzant teatre imatge.
És important destacar i explicar a l’alumnat que aquesta tècnica ve del teatre de l’oprimit, “aquell teatre de les classes oprimides i per a les oprimides, per desenvolupar una lluita per combatre les estructures opressores”. Aquestes tècniques han ajudat a moltes persones a, “mentre feien d’espectadores, preparar accions reals que condueixin al propi alliberament”1.
Dinàmica
Tècnica imatge en transició:
Tècnica que consisteix a treballar una problemàtica només utilitzant mitjans visuals, sense ús de la paraula.
S’escull una de les lluites ecofeministes presentades anteriorment, fixant-nos bé en l’opressió que hi ha. El grup mitjançant el seu cos i possibles objectes de l’aula ha de representar aquesta lluita i l’opressió que hi ha entre els diferents actors, tal com el grup ho entengui. A continuació es demana que construeixin una imatge ideal en la qual l’opressió anterior desaparegui.
Aquesta imatge ideal es construirà gràcies a les aportacions del gran grup. És important però, que amb la creació de la imatge ideal s’arribi a un equilibri i no a generar una nova opressió. Després es torna a la imatge real i es comença a fer una dinamització.
Aquesta dinamització consisteix en el pas de la imatge real a la ideal lentament, perquè es puguin veure quins són els passos que se segueixen per aquesta transformació.
Exemple:
1. Boal, Augusto (2007). Juegos para actores y no actores. Argentina: Alba Editorial. ISBN 978-987-22138-5-5.
2. Contrastos (35’)
* Si es creu necessari es disposa de temps, per afavorir que la següent activitat es desenvolupi amb respec- te es pot recuperar l’activitat 1b de l’Espai de Reflexió 1.
2a(1). Que necessitem per fer aquest debat? (5’)
Un cop introduïda la idea de sessió que es durà a terme es plateja la necessitat que aquest espai sigui un espai on predomini el respecte i la concentració en allò que s’està parlant i tractant. Així doncs, per assegurar-nos que la sessió es pugui desenvolupar de la millor manera cal establir un seguit de normes que s’aplicaran des d’aquell mateix moment fins a finalitzar la sessió.
Cal determinar doncs:
- Com es demanarà la paraula
- Què passa quan no estic d’acord amb l’opinió d’alguna altra persona
- Quins rols hi ha d’haver en cada grup per poder fer els debats
- Què necessito per sentir-me còmode expressant les meves opinions? Què pot necessitar algú altre?
Cal posar èmfasi en el fet que les normes NO han de ser un seguit de mesures que busquin castigar, sinó que són unes pautes que totes ens posem d’acord per saber com actuar durant aquesta sessió. Aquestes “normes” són el consens que hem trobat d’aquelles condicions necessàries per crear un espai còmode on expressar-nos i debatre d’una manera sana.
Si es disposa d’una pissarra aquestes pautes acordades es poden anotar allà perquè siguin visibles durant la sessió.
2a(2). Preparació del debat (10’)
En aquest apartat ens centrarem en la realització del debat sobre les lluites ecofeministes abans visionades. Aquest debat serà pautat, en tant que tots els grups han de seguir la mateixa manera de fer. Perquè això sigui possible, l’educadora a la pissarra, si n’hi ha, o a algun altre espai escriurà un seguit de preguntes que hauria de seguir el debat (les que s’exposen al següent exercici), per tal que hi hagi algun aquest es desenvolupi correctament. És important que el debat es faci amb moderació i no arribi mai a problemes i es faci des del respecte.
2b. Debat (20’)
L’educadora dividirà la classe en 4 grups diferents i repartirà a cada un una de les lluites visionades. Dins d’aquest grup l’alumnat s’haurà de repartir per defensar els diferents actors que s’hi representen (indicats també al full).
Preguntes per guiar el debat:
- Quins són els actors que apareixen a la lluita?
- Quina relació de poder hi ha entre ells?
- Què defensa cada part?
- Veus alguna opressió o desigualtat?
- Com es podria solucionar aquesta opressió?
- Es vulneren els drets d’algunes persones? I de la natura?
- Quin paper tenen les dones aquestes lluites?
Un cop els grups hagin tingut un temps per pensar una mica sobre la lluita i les preguntes, s’inicia el debat. Una persona de cada grup hauria de fer acta i anar recollint les diferents idees o opinions que vagin sorgint. Cada part ha de defensar els seus interessos i s’han de recollir els arguments que cadascú mostri. Una persona del grup pren acta, anota aquests arguments.
3. Avaluació (35’)
3a. Recull del debat i conclusions (35’)
Per tal de poder fer una bona avaluació de l’activitat l’educadora farà acabar els debats, estiguin al punt que estiguin i, reunirà a totes les alumnes per fer una reflexió sobre l’activitat i més concretament sobre les lluites ecofeministes i el debat. El gran grup es reuneix en plenària i es col·loquen totes les cadires de cara al paperògraf, amb una mitja rotllana o similar.
Per fer-ho l’educadora tindrà un seguit de preguntes semblants a les fetes per iniciar el debat, per tal de poder reflexionar més coherentment.
Seria interessant que cada grup abans d’iniciar la reflexió conjunta, fes un petit resum de com ha funcionat el debat i si han arribat a algunes conclusions o acords. I així l’educadora podrà escriure en algun suport visual aquestes opinions o idees que han anat sorgint durant el debat.
L’educadora mitjançant les opinions de cada grup i les preguntes que hi ha a continuació començarà l’avaluació de l’activitat.
Punts importants sobre els quals reflexionar:
- En les lluites es vulneren alguns drets? Quins?
- Quin és el paper de les dones en aquestes lluites?
- En les lluites vistes quin era el conflicte? Es resolia? Com?
- Quines semblances i quines diferències hi ha entre les lluites que hem vist?
- En les diferents lluites què s’ha intentat valorar per part dels diferents actors?
- Totes les lluites actuaven de la mateixa manera?
- Algun dels grups ha arribat a una conclusió o acord per part dels dos actors?
- Què és per tant una lluita ecofeminista?
- Un cop havent reflexionat sobre la lluita ecofeminista, en coneixeu alguna?
Com a material de facilitació del debat i la reflexió, prèviament i durant el debat o a posteriori es pot omplir un quadre a la paret (amb un paperògraf que van omplint l’alumnat). (Taula a Annex 2)
