Bloc de primària
MÒDUL 5
Durada 2h a l'aula
Relats ecofeministes mundials i locals
LLUITES ECOFEMINISTES AL MÓN. DEBATEM I REFLEXIONEM
Durant aquesta sessió l’alumnat coneixerà lluites ecofeministes de diferents punts del planeta. S’iniciarà la sessió coneixent dues eines de mapatge de conflictes, l’Ejatlas i el Mapa publicat a elcritic.cat. Tot seguit es farà la lectura del primer dels relats ecofeministes, “La lluita de la Nèlida”. Un cop realitzat aquest exemple, cada grup haurà de treballar sobre el relat que se li assigna (lluites a l’Índia, Perú, Kenya i al seu entorn proper i local). Després de presentar aquestes lluites l’alumnat utilitzarà el teatre imatge per empatitzar i aprofundir en aquestes situacions, afavorint amb aquesta tècnica la participació del grup. Un cop cada grup duu a terme la seva representació es podrà realitzar un petit debat sobre com ha solucionat aquell grup el conflicte presentat i la resta d’alumnes podran fer les seves propostes. Per finalitzar l’alumnat podrà veure els vídeos que recullen les lluites ecofeministes tractades.
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
Dinàmica
Activació de coneixements previs (30’)
Presentació de la sessió. Introducció a experiències de defensa del medi ambient arreu del món.
Coneixem els mapes dels conflictes ambientals. Presentació d’eines de mapatge (EJAtlas i altres).
Lectura del relat “La lluita de la Néli-da”. Lectura de l’educadora o d’un/a alumne per tot el grup.
Contrastos (60’)
Lectura dels relats. Lectura en petits grups d’una experiència de lluita ecofeminista a l’índia, Kenya, Perú i Catalunya.
Teatre imatge. Explicació de la tècnica i representació de les experiències.
Avaluació (30’)
Debat i conclusions. Debat en gran grup sobre la imatge ideal de cada experiència i el procés de transició fins arribar-hi.
Visionat de les lluites (opcional). Mostra d’audiovisuals seleccionats.
Vídeos amb els vídeos de les lluites ecofeministes descarregats, Annex 1 (relats) impresos (tantes impressions com grups es facin).
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (30’)
1a. Presentació de la sessió? (5’)
1b. Coneixem els mapes dels conflictes ambientals (15’)
Després d’haver introduït com serà el mòdul, es presentarà a les alumnes diferents eines de mapatge de conflictes mediambientals del món i de Catalunya. La primera EJAtlas, i la segona el mapa interactiu de Crític.
Abans d’això, es faran algunes preguntes per introduir el tema dels conflictes ambientals.
- Sabeu què és un conflicte ambiental?
- I la justícia ambiental?
- Creieu que hi ha molts conflictes ambientals al món?
- I pel nostre voltant? Quins?
Un cop s’han explicat les eines i s’han projectat els mapes es farà un seguit de preguntes per tal d’incentivar el pensament crític. Es pot deixar el mapa de la plataforma de Crític projectat per tal d’acompanyar les preguntes:
- On ens trobem nosaltres?
- Quins conflictes veieu al nostre voltant? (ampliar el mapa a la zona on es trobi el centre educatiu).
- Heu sentit parlar d’aquests conflictes?
- Creieu que si la gent es queixa i s’organitza per defensar els territoris on viuen poden aturar les problemàtiques ambientals o que no serveixen de res?
- Sabeu d’alguna problemàtica que s’hagi resolt gràcies al moviment i la pressió veïnal? (més endavant es parlarà d’això).
CONTINGUT PER A L’EDUCADORA
EJAtlas
- Què és EJAtlas?
Aquesta eina de mapatge en línia és un atles de justícia ambiental, que documenta i classifica els conflictes socials que es produeixen a causa de problemàtiques ambientals. - Què podem trobar en aquest mapa?
A tot el món, les comunitats s’esforcen cada vegada més per defensar allò que és seu i els intenten prendre els grans projectes extractius: la seva terra, el seu aire, la seva aigua, els seus boscos, etc. Aquests projectes tenen greus impactes ambientals i socials. Cada cop més, en cada etapa del procés econòmic, l’extracció, processament, i venda, els impactes afecten les poblacions més marginades, lluny dels consumidors finals. Per això sorgeixen mobilitzacions de comunitats locals que lluiten contra impactes socials i ambientals negatius. I això és el que podem trobar en aquest mapa interactiu. Aquest Atles el que vol és exposar aquestes injustícies arreu del món i donar veu a totes aquelles comunitats que lluiten per la justícia ambiental, així com explicar la dimensió material dels conflictes i la manca de participació democràtica dels processos de decisió d’aquests projectes, que quasi mai compten amb l’opinió de la població autòctona. - Llegenda
El mapa d’EJAtlas proporciona 10 categories principals per categoria del conflicte: Nuclear – Extracció de minerals i materials de construcció – Gestió de residus – Biomassa i conflictes per la terra (gestió forestal, agrícola, pesquera i ramadera) – Combustibles fòssils i Justícia climàtica/energètica – Gestió de l’aigua – Infraestructura i ambient construït – Turisme recreació – Conflictes per la biodiversitat – Conflictes industrials o de serveis públics.
Mapa interactiu Crític: 101 conflictes ambientals de Catalunya
- Què és Crític?
Crític és un mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació. Al seu portal en línia es publiquen articles d’opinió, d’anàlisi i reportatges. Aquesta iniciativa pretén ser un periodisme més profund, amb context i dades, que dóna visibilitat a veus crítiques amb l’objectiu de trencar amb el periodisme més sensacionalista. - Què podem trobar en aquest mapa?
Crític ens posa a disposició un mapa interactiu sobre els 101 (en el moment d’editar aquesta Guia) conflictes ambientals a Catalunya, que tot i l’emergència climàtica que estem vivint continuen sorgint de nous. No obstant això, moviments ecologistes i veïnals lluiten perquè aquestes projectes no es duguin a terme o bé s’aturin. Aquest mapa mostra tots els casos de projectes que repercuteixen d’alguna manera al medi ambient a Catalunya. - Llegenda
El mapa és un mapa de Catalunya, que mostra els conflictes ambientals al seu territori. Es classifiquen els conflictes segons:- En taronja: projectes urbanístics (expansió urbanística).
Per exemple: a la cala d’Aiguafreda (Begur), per exemple, s’ha aturat un pla per construir-hi 275 cases i 3 hotels. - En verd: infraestructures i energia (centrals nuclears, parcs eòlics, línies de molt alta tensió (MAT)).
Per exemple: aquest 2020 s’han vist protestes al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre contra la massificació eòlica a les seves comarques, o la l’antiga demanda per tancar les centrals nuclears d’Ascó. - En blau: residus, vessaments i contaminació (purins, incineradores i l’aire de les ciutats).
Per exemple: a Montcada, els veïns es queixen des de fa anys per la crema de residus que la cimentera utilitza per generar energia. - En roig: indústria i mineria.
Per exemple: la indústria petroquímica de Tarragona està molt criticada per la població per la contaminació i danys que genera, o la mineria a la Vall d’Aran, on alguns veïns intenten que no s’arribi a obrir una mina de tungstè. - En groc: manca de conservació d’algunes zones en general.
Per exemple: la regressió del Delta de l’Ebre. La inacció de l’Administració per no protegir el Delta de l’Ebre està fent que una de les seves parts més vulnerables, la Barra del Trabucador i la punta de la Banya ja s’han vist sobrepassades en almenys 3 ocasions per les onades de la mar.
- En taronja: projectes urbanístics (expansió urbanística).
1c. Lectura del relat “La lluita de la Nélida” (10’)
Tot seguit l’educadora farà la lectura del relat “La lluita de la Nélida”, (o escollirà a algun alumne/a per a que ho faci).
Un cop realitzada la lectura, i també tenint en compte el temps del que disposem per fer la sessió, es poden fer algunes preguntes genèriques per veure si el grup ha entès el relat. No s’ha d’aprofundir molt ja que el grup al que li toqui aquest relat ja es dedicarà a aprofundir-hi (veure següent activitat).
2. Contrastos (60’)
2a. Lectura dels relats (20’)
Un cop s’hagi fet la lectura de l’anterior relat, es faran 4 grups. A cada grup es repartirà un dels relats dels quals disposem. Els relats són els següents:
- Moviment Cinturó Verd – KENYA
- Dones Chipko – ÍNDIA
- Hija de La Laguna – PERÚ
- Lluita local – CATALUNYA (NoMésBlocs a l’Hospitalet, Cel Net a Tarragona i Salvem els Tres Turons al Guinardó)
Es demana doncs que una persona de cada grup llegeixi en veu alta pel seu grup el relat, i que hi dediquin una estona fins que totes les integrants d’aquell grup hagin entès la història que s’hi explica.
L’educadora pot recórrer els diferents grups i formular preguntes per assegurar-se que existeix una bona comprensió dins de tot el grup. Si no és així, caldria reforçar-la.
2b. Teatre imatge (40’)
S’explica al gran grup que, un cop llegits i entesos els relats que cada grup ha rebut, a continuació hauran de fer una representació davant la classe sobre aquella lluita, sobre l’opressió existent. Per tant, cada grup haurà de preparar com representa aquesta imatge. Un cop feta aquesta imatge, el mateix grup haurà de construir una imatge ideal en la qual l’opressió representada anteriorment desaparegui. Aquesta imatge ideal pot rebre també aportacions de la resta del grup-classe, la resta d’alumnes poden suggerir elements per aquesta imatge ideal.
Per finalitzar, aquest grup haurà d’escenificar lentament com es passa d’una situació a l’altra, lentament i destacant quins són els diferents passos.
Aquesta activitat la repeteixen els 4 grups, i la resta de la classe para atenció i pot fer aportacions quan l’educadora ho demani. Un cop representada la primera fase, la imatge inicial de cada grup, l’educadora demana al grup que resumeixi quina és la lluita que estan representant. On se situa, qui la protagonitza, que hi succeeix…
*Proposem que el primer grup que realitzi aquest exercici sigui el que té el relat de la Nèlida, ja que s’ha llegit anteriorment hi hauran disposat de més temps per preparar-se’l.
CONTINGUT PER A L’EDUCADORA
Tècnica imatge en transició: Tècnica que consisteix a treballar una problemàtica només utilitzant mitjans visuals, sense ús de la paraula.
S’escull una de les lluites ecofeministes presentades anteriorment, fixant-nos bé en l’opressió que hi ha. El grup mitjançant el seu cos i possibles objectes de l’aula ha de representar aquesta lluita i l’opressió que hi ha entre els diferents actors, tal com el grup ho entengui. A continuació es demana que construeixin una imatge ideal en la qual l’opressió anterior desaparegui. Aquesta imatge ideal es construirà gràcies a les aportacions del gran grup. És important però, que amb la creació de la imatge ideal s’arribi a un equilibri i no a generar una nova opressió. Després es torna a la imatge real i es comença a fer una dinamització. Aquesta dinamització consisteix en el pas de la imatge real a la ideal lentament, perquè es puguin veure quins són els passos que se segueixen per aquesta transformació.
Alumnat de 5èA de l’Escola Cèsar August realitzant l’activitat de teatre imatge
3. Avaluació (30’)
3a. Debat i conclusions (15’)
* Aquesta activitat es pot intercalar en l’anterior o es pot fer posteriorment, a criteri de l’educadora.
Per tal de fer una bona avaluació de l’activitat, un cop acabada la presentació del teatre imatge de cada grup d’infants, es farà una petita reflexió en gran grup.
L’educadora mitjançant les opinions de cada grup i les preguntes que hi ha a continuació començarà l’avaluació de l’activitat.
- Quin és el canvi proposat entre una imatge i una altre representada entre les persones i la natura? Com s’ha fet?
- Podeu veure desigualtats en les lluites representades? Quines?
- Quin és el canvi proposat entre les imatges en transició entre la natura i les persones? Com s’ha fet?
- En proposaries algun altre?
3b. Visionat de les lluites (opcional) (15’)
Un cop visualitzats es poden formular les següents preguntes:
- Què us ha semblat el que explica aquest vídeo?
- Per què creieu que es donava aquell conflicte? Quines parts hi havia al conflicte? Quins interessos tenien cada part?
- Quines solucions trobaríeu en aquests conflictes (en el cas que no es presentin al mateix vídeo)?