Bloc de Secundària
MÒDUL 2
Durada 2h a l'aula
Vulneracions al medi i a les persones
Durant el desenvolupament d’aquest mòdul es tractarà d’apropar aquelles causes estructurals que generen vulneracions al medi ambient i a les persones, que contribueixen a deteriorar espais naturals, contaminar-los o que aprofundeixen en les desigualtats i les relacions de poder entre les persones. Es començarà per fer una anàlisi senzilla sobre que es prioritza a les economies en les quals vivim, i quines tasques estan més invisibilitzades i poc valorades i qui les realitza. Es farà una pinzellada sobre la relació del colonialisme amb els conflictes socioecològics actuals. Tot seguit es posaran exemples d’aquests conflictes socioecològics que permetran a l’alumnat entendre quines conseqüències comporta cada tipus de vulneració. Per finalitzar aquest mòdul es realitza un exercici que reflexiona i mostra de manera gràfica les desigualtats a l’hora d’accedir a recursos (no només naturals) i es posa un exemple real a través d’un document audiovisual.
Idea força
Conceptes claus
Posar la vida al centre, impacte ambiental, colonialisme, neocolonialisme, vulneracions al medi i a les persones, feminització de la pobresa, accés a recursos naturals i al medi ambient sa.
Competències Curriculars
Reflexió crítica sobre les causes i conseqüències dels diferents problemes mediambientals degut a l’impacte de l’activitat humana tant de l’entorn proper com de l’entorn llunyà.
Objectius
Dinàmica
Activació de coneixements previs (55’)
Les targetes i les economies. Anàlisi d’activitats econòmique segons diferents criteris i la divisió sexual del treball.
Colonialisme: passat i present. Breu recull sobre les relacions colonials dels últims segles amb els conflictes mediambientals actuals.
Contrastos (40’)
L’efecte dominó en les vulneracions al medi ambient i a les persones. Anàlisi de les conseqüències de conflictes mediambientals en diferents esferes de la vida.
Avaluació (25’)
Accés a recursos naturals i al medi ambient sa. Activitat de rol on l’alumnat es posa al lloc de diverses persones amb un accés molt diferent a recursos naturals i al medi ambient.
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (55’)
1a. Les targetes i les economies (35’)
Dinàmica
- Es pregunta si segueixen el mateix ordre i es demana a participants de cada grup que expliquin quin criteri havien rebut.
- Cada grup explica breument els debats que han tingut.
- Quines diferències veieu en les classificacions que s’han fet?
- Per què creieu que existeix tanta diferència?
- Què provoca que unes activitats es valorin més des d’un punt de vista econòmic i les que necessitem per viure o per conservar el medi ambient siguin unes altres?
- Les activitats de les targetes que creguin que estan realitzades majoritàriament per homes les deixen en posició horitzontal.
- Les activitats de les targetes que creguin que estan realitzades majoritàriament per dones les col·loquin en posició vertical.
- Les activitats de les targetes que creguin que estan realitzades tant per homes com per dones les col·loquin en posició inclinada/diagonal.
- Qui realitza les activitats més importants per tenir cura de la vida?
- Creieu que es valora i/o es remunera aquest treball?
- Quines conseqüències provoquen aquestes desigualtats econòmiques?
Aquesta activitat és una adaptació d’una dinàmica elaborada per Marta Pascual Rodríguez (activista d’Ecologistes en Acció (i membre de la Comissió d’Ecofeminismes) i professora d’Intervenció Sociocomunitària.
CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA
El sistema econòmic en el que vivim s’organitza en contra de la vida, i aquest fet s’evidencia si observem aquesta relació: les produccions més destructives social i ambientalment són les que més valora el mercat i estan lligades a activitats masculinitzades (negocis de l’automòbil, de la guerra, de l’energia nuclear, les substàncies químiques o grans obres públiques). En canvi les activitats més sostenibles i més necessàries tenen escàs o gens de valor monetari i estan lligades a activitats més feminitzades (acompanyament, criança, educació, agroecologia, salut…).
* Text extret de La Vida al centre: veus i relats ecofeministes, de la Yayo Herrero, Marta Pascual i María González Reyes.
1b. Colonialisme: passat i present (20’)
A través de mapes de diverses èpoques es pot representar la realitat colonial d’Europa sobre diversos territoris.
Aquest passat colonial no s’ha superat i a dia d’avui es manté un neocolonialisme a través d’empreses que extreuen diversos recursos naturals d’antigues colònies (o noves colònies de països en expansió –Xina, per exemple). Les desigualtats nord-sud i l’empobriment d’aquests països generen un empitjorament en les condicions de vida de les persones que habiten aquests territoris, i més particularment a les dones.
- Sabeu què són les colònies? Quins països tenien colònies? On?
- Actualment segueixen existint colònies?
- Veieu alguna relació entre els conflictes socioecològics i les antigues colònies?
Si es vol aprofundir:
- Com el colonialisme va afectar a la vida de les persones de les colònies? I a la natura?
- I ara? Com el colonialisme afecta a la vida de les persones? I a la natura?
- Creieu que les dones estan més o menys afectades que els homes?
Colònies abans de 1945
Captura del mapa Ejaltas (conflictes mediambientals)
Colònies europees durant el S.XVI-XVII
2. Contrastos (40’)
2a. L’efecte dominó en les vulneracions al medi ambient i a les persones (40’)
Aquesta activitat serveix per presentar possibles conseqüències d’allò treballant fins ara, com les noves formes de colonialisme i de discriminar al medi ambient i a les persones pot repercutir en diferents situacions.
Dinàmica
1ª part
L’exercici que es demana a l’alumnat és fer una ordenació de les diferents cartes (o fitxes de dominó, si es vol seguir el paral·lelisme) en ordre cronològic, quina és la cronologia que creu que podrien seguir els fets.
Per dur a terme aquest exercici s’elaboren 3 grups, i cada grup disposarà dels 3 jocs de fitxes. Cada joc de fitxes té una situació inicial (A) i dos camins que es poden desencadenar (B1+C1 i B2+C2). El que demanem a l’alumnat és que ho ordeni de la següent manera:
* A l’Annex 2 trobareu la senyalització amb aquestes lletres i números per saber l’ordre. Un cop realitzada aquesta primera part de l’activitat, passem a la segona.
2ª part
De la mateixa manera que han ordenat un seguit de conseqüències d’una situació inicial, ara se’ls presenta una situació inicial real i relativament propera geogràficament. S’entrega un mapa a cada un dels 3 grups (2a part Annex 2) i es demana que dibuixin com creuen que podria quedar el mapa un cop desenvolupat el pla urbanístic planificat. Igual que a l’exercici anterior, han d’anomenar també les conseqüències que podria tenir aquest pla urbanístic a les vides de la gent que hi habita o en fa ús i també del medi ambient d’aquella zona.
CONTINGUT PER A L’EDUCADORA
La primera part de l’activitat s’ha creat a partir de l’informe d’Ecologistes en Acció «El IBEX 35 en guerra contra la vida: Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América Latina, Un análisis ecofeminista» i la xerrada que es desprèn del mateix article.
En relació a aquest informe, el primer joc de cartes tracta la dimensió política, el segon joc de cartes la dimensió econòmica i el tercer la dimensió ecològica. Les imatges que hi apareixen són fotografies sobre projectes urbanístics, extractivistes o megainfraestructures d’arreu del món, inclosos conflictes socioecològics catalans (per si es vol esmentar).
Contingut pels grups de l’Hospitalet de Llobregat
El mapa que es presenta és la zona agrícola coneguda com «Cal Trabal», on si situen les terres i els masos de Cal Trabal, Can Masover Nou i Ca l’Esquerrer, la única zona agrícola existent a l’Hospitalet. Aquesta zona actualment està amenaçada per una pla urbanístic, el PDU Gran Via, que preveu construïr en aquestes terres un enorme parc (urbanitzant-lo) així com també 26 gratacels. Diverses entitats i plataformes s’han organitzat per mostrar la seva oposició, i destaquen la plataforma «No Més Blocs» i «Un altre L’H és possible».
Un cop realitzats els dibuixos, es realitzen les següents preguntes:
- Creus que ara mateix hi ha biodiversitat en aquesta zona? Com afectaria a la biodiversitat si es construïssin els gratacels?
- Aquesta zona ara mateix consumeix electricitat? I si es fes el projecte?
- Qui viu ara mateix en aquesta zona? Qui hi viuria si es construeixen els hotels i les oficines? Heu pensat en els animals al respondre aquesta pregunta?
- Quin tipus de feina té la gent que hi treballa ara? Qui la fa? Quin tipus de feina tindria la gent que hi treballés? Qui faria aquestes feines?
Contingut pels grups de Tarragona
El mapa que es presenta és la zona on es vol urbanitzar el projecte conegut en un inici com «Barcelona World» i actualment gestionat per l’empresa «Hard Rock». Són uns terrenys situats a la zona propera al Port Aventura, entre Vila-seca i Salou, i on s’hi volen edificar dos hotels, un centre comercial i un casino. Per informació detallada consultar: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hard_Rock_Entertainment_World
Un cop realitzats els dibuixos, es realitzen les següents preguntes:
- Creus que ara mateix hi ha biodiversitat en aquesta zona? Com afectaria a la biodiversitat si es construís el projecte de Barcelona World?
- Aquesta zona ara mateix consumeix electricitat? I si es fes el projecte?
- Qui viu ara mateix en aquesta zona? Qui hi viuria si es construeixen els hotels i les oficines? Heu pensat en els animals al respondre aquesta pregunta?
- Quin tipus de feina té la gent que hi treballa ara? Qui la fa?
- Quin tipus de feina tindria la gent que hi treballés? Qui faria aquestes feines?
Contingut per grups d’altres localitats
Per tal que l’alumnat conegui i treballi els conflictes mediambientals del seu entorn les educadores han de seleccionar el conflicte que considerin més adequat del “Mapa interactiu Crític: 101 conflictes ambientals de Catalunya” (podeu consultar l’explicació d’aquesta eina de mapatge a la pàg. 100 del Mòdul 5).
En aquest mapa podreu veure els conflictes de cada àmbit geogràfic i el sector al qual es corresponen (projectes urbanístics, d’infraestructures i energia, de contaminació, vessaments i residus, d’indústria i mineria i de manca de conservació.
Per altra banda, en grups de Barcelona recomanem utilitzar el mapa “Quins impactes ambientals genera Barcelona al món?” de l’Observatori del Deute en la Globalització o el mapa de BCNUEJ
A part d’aquests materials, si es coneix alguna situació que pugui generar conflictes mediambientals o que hi hagin reivindicacions existents en el barri o entorn proper al centre educatiu es poden tractar aquestes.
Un cop seleccionat el conflicte cal recopilar-ne informació escrita i gràfica (al mapa apareixen les entitats denunciants) i preparar les preguntes.
Amb fotografies de l’espai es pot convidar a l’alumnat com s’imagina que afecta aquesta situació a l’entorn en el qual es desenvolupa (pot dibuixar tant el paisatge com fauna i flora, representant les seves idees).
Un cop realitzats els dibuixos cal elaborar preguntes en relació amb com afecta o afectaria aquell projecte a la zona. Recomanem fer preguntes relacionades amb la biodiversitat, el consum d’energia, els residus generats, les persones a qui s’empitjora les condicions de vida (analitzant també característiques socioeconòmiques), com es veurien afectades les dones que habiten en aquella zona, les seves feines, la seva seguretat, quina formació seria necessària per desenvolupar les feines generades pel projecte, quin tipus d’habitatges i formes de viure que es conserven o destrueixen… (per poder elaborar preguntes sobre les dimensions polítiques, econòmiques, ecològiques, culturals i corporals recomanem el document mencionat anteriorment “El IBEX 35 en guerra contra la vida: Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América Latina, Un análisis ecofeminista”).
3. Avaluació (25’)
3a. Accés a recursos naturals i al medi ambient sa (25’)
Dinàmica
Cada alumne/a té un paper amb una descripció sobre la vida d’una persona i, individualment (és important no mirar a la resta ni parlar-ne), s’intenta imaginar com deu ser el dia a dia d’aquella persona:
- Ets una pagès/a que treballa unes terres on només s’hi produeix allò necessari per la teva família. Vius a la muntanya lluny de les ciutats. El que culls de la terra és l’únic aliment que tens, i depens molt del clima i de la collita de cada temporada.
- Ets un empresari que té una companyia amb diversos «ressorts» de camps de golf. La teva oficina està al camp de golf més gran de la teva empresa, menges cada dia del club i pots demanar allò que desitgis.
- Ets treballador/a d’una fàbrica que fabrica peces de telèfons mòbils. Amb el teu salari pots pagar el pis i les despeses i poca cosa més. Com que treballes 12h no tens temps per compartir amb els amics i amigues, gaudir de la família… No veus a gaire gent que no siguin companys/es de feina.
- Vius a una gran ciutat, treballes pel teu compte recollint ferralla que et trobes a les portes de les cases o a prop dels contenidors. Els diners que tens surten de vendre allò que reculls a una fàbrica de coure i alumini, on et paguen segons el pes d’allò que hagis recollit. Hi ha dies que guanyes prou per menjar i pagar el lloguer, però altres dies no vens suficient i no tens diners per poder comprar menjar, pagar l’aigua, la llum…
- Vius als afores d’una gran ciutat, a un poblat de cases autoconstruïdes (barraques, cases fetes a mà per les mateixes persones…). Allà on vius l’aire està molt contaminat del fum del carbó cremat. Treballes recollint les restes d’una mina de carbó, abans i després que comencin a treballar a la mina i mentre passen els camions i excavadores. Després portes el carbó que has recollit en sacs fins la ciutat perquè te’ls comprin.
A continuació la tallerista demana a l’alumnat que es col·loqui en una línia imaginària a l’aula. Si la frase que formula la tallerista es compleix amb la «seva persona», la del seu paper, fan una passa endavant, sinó es queden quietes. Les frases es llegeixen lentament i es deixa a l’alumnat que reflexioni sobre cada situació. Fes una pas endavant si…:
- Tens accés a aigua potable a casa teva, obrint l’aixeta.
- Pots triar que menjaràs avui.
- Menges aliments de qualitat.
- Tens temps per estar amb amigues i família amb qui vols estar.
- L’aire que respires no està contaminat.
- A la teva feina cobres diners per gastarte amb jocs, oci i altres aficions.
- Si et quedes sense feina cobraràs atur (et pagaran perquè has estat treballant amb contracte).
- Pots anar fàcilment a una biblioteca o hospital?
Com a resultat d’aquest exercici cada persona estarà situada en un punt diferent de l’aula, més endavant o més enrere. Es pot llegir cada «paper», aixecant la mà la resta de persones que tenien aquell paper i així podrem observar on se situen, si han fet alguna passa o no. Es poden formular també les següents preguntes:
- Què vol dir tenir accés a recursos (naturals però també de salut, culturals…)? Què pot afectar a que jo tingui accés a recursos?
- Creieu que vosaltres teniu accés als mateixos recursos que la resta de persones? Per què poden existir diferències?
- Quins dels «papers» creieu que genera més residus? Quin tipus de residus?
Com a document audiovisual útil en aquesta activitat es pot utilitzar fragments del capítol de: “El camí per anar a l’escola de la Chamda i la Boolgee, l’Índia” (original en francès: “Les chemins de l’école – Chanda et Boulgi, Inde”). Del minut 11 al 16 s’observa com agafen el carbó, i del 5 al 7 com el porten a la ciutat. Cal tenir en compte que s’ha de preparar abans el vídeo ja que té anuncis. És en francès, però es pot anar observant i parlant sobre allò que es veuen, s’entén fàcilment el que està succeint al vídeo. Pot servir com a exemple del «paper» que tindria l’últim cas, que treballen amb els residus de la mina de carbó.