Bloc de primària
MÒDUL 6
Durada 6h a l'aula i centre educatiu
Fem Eco al centre educatiu?
El mòdul que es presenta a continuació consta de tres sessions diferents. En la primera d’aquestes sessions es duu a terme la investigació. A través d’una eina creada entre Creart i Akwaba es localitzen en plànols del centre educatiu les discriminacions i bones pràctiques en relació amb el dret al medi ambient sa i al dret a la no discriminació. Un cop duta a terme aquesta investigació una entitat artística propera al centre educatiu presenta l’artivisme com a estratègia de sensibilització a la comunitat educativa, presentant-ne exemples, i s’elabora una pluja d’idees sobre possibles accions d’artivisme des del Fem Eco. L’última d’aquestes sessions serà l’execució, la mateixa intervenció artística, dinamitzada per l’entitat artística però duta a terme pel mateix alumnat. Així doncs, aquestes serien les tres sessions:
-
SESSIÓ 1. Investiguem el centre educatiu
-
SESSIÓ 2. Espai de Reflexió II: disseny de l’artivisme
-
SESSIÓ 3. Artivisme a la comunitat educativa
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
- Identificar els espais del centre educatiu on es produeixen vulneracions vers el medi ambient i les persones i argumentar perquè es donen.
- Dissenyar i dur a terme una proposta que sensibilitzi i actuï per transformar les vulneracions identificades i garantir els drets treballats al centre educatiu.
Dinàmica
Activació de coneixements previs (120’)
DIA 1
Contrastos (120’)
DIA 2
Requisits Tècnics
1. Activació de coneixements previs (120’)
1a. Situem-nos i presentem la sessió (15’)
Per situar-nos expliquem quin és el procés que hem fet i en quin moment ens trobem ara. S’explica que s’ha dut a terme els mòduls formatius amb les talleristes (Mòduls 1, 2, 3, 4 i 5 i l’ER1), i que un cop hem adquirit els coneixements ara investigarem el centre educatiu per veure quines discriminacions a les persones i al medi ambient podem transformar.
Es comenta quin serà el desenvolupament de tot el mòdul 6. Durant la sessió d’avui es dedicarà temps a dur a terme una investigació al centre sobre quins elements vulneren el dret al medi ambient sa i el dret a la no discriminació. A les properes sessions es pensarà com revertir aquestes vulneracions al centre educatiu a través d’intervencions artístiques on l’alumnat haurà de pensar, dissenyar, preparar i dur a terme. Es pot parlar del calendari concret del centre educatiu perquè l’alumnat també es pugui situar i sàpiga quan es durà a terme cada part d’aquest procés.
* Mòdul redactat amb el suport de Creart, entitat que participa en l’acompanyament artístic del projecte.
1b. Recordem els conceptes clau (15’)
Per desenvolupar les activitats d’aquesta sessió es parteix dels conceptes ja tractats a l’aula. Així doncs es demana a l’alumnat “de què heu parlat a les sessions anteriors, quins conceptes o idees hem tractat?”.
Com a elements que poden ajudar al record, entre d’altres, es pot preguntar:
- Quins conceptes heu treballat a les composicions?
- Quines lluites heu conegut i de què tractaven?
- Què vau fer el primer dia a l’espai exterior? De què vau parlar?
- Heu parlat d’emocions en alguna sessió? Com va anar la sessió sobre les emocions? Què veu treballar?
- Heu parlat de desigualtats entre homes i dones? Què sabeu sobre aquest tema?
- Heu parlat sobre algun “Dret” en concret? Què heu treballat sobre el “dret al medi ambient sa” i el “dret a la no discriminació”?
1c. Ubiquem-nos i completem els plànols (20’)
Es comença explicant a les alumnes que durant la sessió d’avui treballarem amb plànols. Per començar a treballar-hi, s’ensenyen els plànols que tenim del centre educatiu al grup.
Amb els plànols visibles per totes les participants, s’observa el plànol general de l’escola i es pregunta als alumnes:
- Sabríeu ubicar-vos? A quina aula som?
- Amb el dit, marqueu el recorregut que feu cada dia per entrar a l’aula: des de l’entrada fins a la classe.
- On és el pati?
- On és el menjador?
Es poden fer més preguntes per a que tot l’alumnat pugui ubicar bé en el plànol. Es recullen els plànols.
Per situar-nos millor als espais on habita l’alumnat es proposa que aquest hi dibuixi elements no arquitectònics que ajudin a reconèixer aquests espais. L’activitat es realitza per grups (en taules agrupades per poder-hi tenir els plànols).
Per tant, han de dibuixar en aquest plànol com estan distribuïts els elements que no hi apareixen: taules i cadires, pissarra, armaris, mobles, finestres, radiadors, els cubells d’escombraries, els penjadors per a les jaquetes… Es pot indicar a l’alumnat que el resultat ha de ser completar el plànol, per tant aquest haurà de dibuixar a mà alçada (figures geomètriques que representin aquests objectes).
Un cop ho tingui es mantenen aquests plànols a les taules de cadascú.
1d. Eina d’identificació (50’)
A continuació, s’explica que en la sessió d’avui volem identificar aquells espais que vulnerin el dret al medi ambient sa o discriminin les persones. Volem identificar els espais on es produeixen aquestes discriminacions per mirar de revertir-les, i també volem identificar espais on es respecten aquests drets o es treballa per millorar-ne la seva situació per mirar de potenciar-los.
Així doncs, demanem a l’alumnat un exercici individual. Totes les persones tanquem els ulls i ens imaginem la nostra aula i com hi estem nosaltres normalment. L’alumnat segueix amb els ulls tancats i es llancen les següents preguntes perquè cada persona reflexioni individualment:
- Quines coses em fan sentir bé en aquesta aula? Quines persones o objectes em fan sentir bé?
- Què em fa sentir còmode en aquesta aula?
- D’altra banda, quines coses no em fan sentir bé en aquesta aula? Quines coses em fan sentir incòmode?
Un cop hem reflexionat sobre aquestes coses, passem a reflexionar sobre el medi ambient:
- En aquest mateix espai, hi ha objectes, persones o pràctiques habituals que respectin el medi ambient?
- N’hi ha d’altres que l’empitjorin? Hi ha alguna pràctica habitual que empitjori el medi ambient?
PAUTES PER L’EXEMPLE
Es demana a alguna persona voluntària que comparteixi amb el grup algun element que hagi pensat, ja sigui quelcom que el fa sentir bé o còmode o que, al contrari, l’incomoda o creu que pot generar discriminació o malestar. El mateix es demana amb el medi ambient.
Un cop aquesta persona ha compartit aquest element en veu alta es comparteixen les següents indicacions:
ASSOCIACIÓ DE VULNERACIONS A LES PERSONES AMB COLORS CÀLIDS
S’assenyalaran els espais del plànol (diferent per a cada grup) on es vulneren els drets de les persones i els espais on es respecten, amb un procés artístic basat en l’associació de colors amb vulneracions. Quan més càlids siguin els colors, més vulneracions es reconeixen a l’espai. La gamma cromàtica és de 3 colors, i s’identificaran els espais amb les següents indicacions:
- A quins espais de l’escola es vulneren drets de les persones?
Targeta de color VERMELL - A quins espais de l’escola es vulnera algun dret de les persones, però no està clara la vulneració?
Targeta de color TARONJA - A quins espais de l’escola no es vulnera cap dret o quins espais estan directament pensants per a garantir els drets de les persones i la protecció del medi ambient? (Espais on sí es respecten els drets, on tinguin cura de les persones, etc.)
Targeta de color GROC
ASSOCIACIÓ DE VULNERACIONS AL MEDI AMB COLORS FREDS
S’assenyalaran els espais del plànol (diferent per a cada grup) on es vulneren els drets al medi ambient i els espais on es respecten, amb un procés artístic basat en l’associació de colors amb vulneracions. Quan més freds siguin els colors, més vulneracions es reconeixeran a l’espai. La gamma cromàtica consta de 3 colors, i s’identificaran els espais amb les següents indicacions:
- A quins espais de l’escola es vulnera el dret al medi ambient sa?
Targeta de color VIOLETA - A quins espais de l’escola es vulnera algun dret, però no està clara la vulneració?
Targeta de color BLAU - A quins espais de l’escola no es vulnera cap dret o quins espais estan directament pensats per a garantir els drets de les persones i la protecció del medi ambient? (Espais on sí es respecten els drets, espais on es protegeix el medi, reciclatge, etc.)
Targeta de color VERD
Així doncs, la persona voluntària ha de triar una targeta d’un color en funció del tipus d’element que hagi compartit. Situarà aquesta targeta a l’espai concret on detecta aquest element, aquesta vulneració/bona pràctica. Un cop l’hagi col·locada a l’espai que considera, haurà d’escriure en aquesta targeta el perquè aquell espai respecta o vulnera els drets esmentats. Aquesta activitat es pot repetir amb diversos exemples perquè l’alumnat observi i provi els criteris que s’utilitzen en aquesta eina d’identificació i, d’aquesta manera, que puguin interioritzar-la i poder replicar-la en el següent exercici.
IDENTIFIQUEM ELS ESPAIS
A partir d’aquí, el que es pretén és fer un recorregut dels espais del centre educatiu per a trobar (o no) espais on es vulnerin drets. Per a fer aquesta activitat es treballarà pels grups de taules creats. Es proporcionarà a cada grup un plànol que representa diferents espais de l’escola: la seva aula, espais comuns (passadissos), menjador, pati i entrada del centre. També es proporcionarà a cada grup targetes amb colors càlids (groc, taronja, vermell) i targetes amb colors freds (violeta, blau, verd).
Seguint l’exemple, cada grup haurà d’identificar els diversos espais amb les targetes de colors, s’haurà de discutir en cada grup quins són aquells espais on es vulnera més el dret al medi ambient sa al centre educatiu, en quins espais es discrimina a persones o en quins espais es facilita més o es treballa per a que tothom se senti còmode i segura.
* A l’hora de parlar de discriminacions cap a la persones es vol que l’alumnat reflexioni sobre aquells espais que no el fa sentir còmode, que creu que són espais més insegurs o més hostils, espais on no es prioritzen les cures. Si l’alumnat no ho suggereix a través de les seves aportacions i es creu que es pot completar la identificació es pot especificar que, en relació a les vulneracions a les persones, la discriminació per raó de gènere és una vulneració cap a persones. Així doncs, assenyalar aquells espais on es produeixen discriminacions per raó de gènere o, per contra, aquells espais que faciliten o garanteixen l’equitat de gènere també forma part d’aquest exercici.
Durant aquesta activitat és convenient que cada grup compti amb una educadora que es dediqui a reforçar cada un dels punts (vulneracions al medi i a les persones), garantint que l’alumnat els tingui presents a l’hora d’escollir. L’educadora acompanya al grup perquè pensi en totes les vulneracions que existeixen en aquests espais, totes les bones pràctiques, i hauria de recollir també els arguments que assenyala l’alumnat a l’hora de seleccionar una targeta o una altra. Ella mateixa haurà de recollir els arguments, discussions i justificacions de l’alumnat, i el perquè de les associacions espai-color.
Un cop finalitzat l’exercici cada grup hauria de comptar amb diverses targetes col·locades en el seu plànol amb les argumentacions de perquè ha assenyalat l’espai d’aquell color. Es comparteix al següent exercici.
Alumnat de l’Escola Cèsar August de Tarragona duent a terme la investigació
1e. Compartim resultats (20’)
Un cop acabades les associacions espai-color que ha fet cada grup, l’alumnat farà un recorregut plànol per plànol per a veure què ha posat la resta de grups, i així destacar semblances i diferències entre grups. Mentre es fa el recorregut, el grup que ha realitzat aquell plànol pot destacar les coses que han posat i explicar perquè ho han fet així. També poden explicar si, després de veure el que han posat altres grups, canviaria o afegiria alguna cosa del seu plànol.
Un cop tots han tornat a la seva cadira, es parlarà uns minuts sobre els espais i com la distribució d’aquests pot condicionar a les persones.
Es pot demanar a l’alumnat que reflexioni sobre per què no canviem els espais que no ens fan sentir còmodes (es pot utilitzar un exemple que ells mateixos hagin posat). També es pot parlar sobre si hi ha una mancança d’espais respectuosos amb la natura i perquè no són respectuosos.
El que es pretén amb aquesta última dinàmica és que es prengui consciència sobre com el disseny i la distribució d’un espai, segons com està distribuït, pot condicionar les relacions entre les persones, i que la capacitat de transformar aquest espai és nostra i que, per tant, es poden canviar i millorar les relacions entre medi ambient i persones també amb els espais que habitem.
Per tancar la sessió comentem que aquesta identificació ens servirà per, a la propera sessió, pensar quines intervencions artístiques podem fer per transformar el centre o sensibilitzar a la resta de la comunitat educativa sobre la necessitat de transformar aquests espais.
Es poden fer més preguntes per a que tot l’alumnat pugui ubicar bé en el plànol. Es recullen els plànols.
Per situar-nos millor als espais on habita l’alumnat es proposa que aquest hi dibuixi elements no arquitectònics que ajudin a reconèixer aquests espais. L’activitat es realitza per grups (en taules agrupades per poder-hi tenir els plànols).
Per tant, han de dibuixar en aquest plànol com estan distribuïts els elements que no hi apareixen: taules i cadires, pissarra, armaris, mobles, finestres, radiadors, els cubells d’escombraries, els penjadors per a les jaquetes… Es pot indicar a l’alumnat que el resultat ha de ser completar el plànol, per tant aquest haurà de dibuixar a mà alçada (figures geomètriques que representin aquests objectes).
Un cop ho tingui es mantenen aquests plànols a les taules de cadascú.
2. Contrastos (120’)
2a. Presentació de l’entitat (30’)
El centre educatiu apropa a una entitat que treballi a través de l’art o la creació artística. Pot ser una persona que estigui vinculada al centre perquè hi treballi en altres espais, una entitat del barri o ciutat, o que específicament treballi les temàtiques que estem tractant.
Així doncs, deixem espai a l’entitat perquè presenti la seva història, d’on sorgeix i quina és la seva activitat a l’actualitat. L’alumnat pot formular preguntes a les persones de l’entitat per tal d’aclarir més en què treballen.
2b. Artivisme (40’)
Aquesta entitat dinamitza una presentació sobre què és l’artivisme. L’artivisme són les intervencions, habitualment a l’espai públic, que uneixen l’art i l’activisme polític. Les entitats artístiques que acompanyen el procés posen exemples d’artivisme a l’entorn proper i al món. Si l’entitat compta amb accions pròpies d’artivisme pot exposar-les a l’alumnat, explicar en quin context es van dur a terme, quin va ser el procés de creació i quin impacte van tenir. Alguns altres exemples podrien ser els següents:
2c. Compartim la investigació (15’)
Amb els plànols de la sessió 1 del mateix mòdul l’alumnat comparteix les investigacions a l’entitat artística. Amb aquesta activitat l’alumnat podrà justificar les seves identificacions així com també podrà recordar allò assenyalat i explicar-ho a l’entitat artística.
* Si es disposa de temps es pot fer el buidatge dels plànols i així l’entitat artística pot anar pensant possible intervencions que podrien funcionar segons les discriminacions identificades per l’alumnat.
2d. Pluja d’idees i selecció (35’)
L’entitat artística dinamitza una pluja d’idees perquè l’alumnat plantegi maneres d’intervenir per transformar les vulneracions esmentades en l’exercici anterior. Es pot establir un diàleg on l’entitat plantegi diverses qüestions:
- Quina de les discriminacions que heu identificat us sembla més important a tractar?
- Com creieu que podeu sensibilitzar a la resta de la comunitat educativa sobre aquest tema?
- Se us acut algun lloc en concret on podríeu fer l’acció perquè tingués sentit i fos visible?
- Quin tipus d’expressió artística trobeu més adient per expressar aquestes discriminacions? (murals, vídeos, exposició, performance…)
Les idees es van anotant a la pissarra o en algun lloc visible per tot l’alumnat. Es recomana no eliminar una idea perquè pugui semblar irreal o molt difícil d’aplicar al centre educatiu, ja que sempre es pot buscar la manera d’adaptar-la a la nostra realitat i als materials i recursos dels que disposem.
Un cop finalitzada la pluja d’idees es valoren les idees plantejades, es pensen maneres de dur-les a terme i es va un sondeig.
S’hauria de finalitzar aquesta sessió amb una idea prou definida per poder-la treballar de cara a la propera sessió.
3. Avaluació (120’)
3a. Preparació (60’)
Es tracta de realitzar una jornada de sensibilització a la comunitat educativa. Aquesta jornada es pot fer coincidir amb alguna data especial al calendari escolar o amb algun esdeveniment de cara a les famílies o la resta d’alumnat i professorat.
Segons la intervenció artística que es vulgui realitzar l’alumnat haurà de preparar més o menys l’execució. En alguns casos caldrà elaborar un guió ben treballat (vídeo, performance), en altres casos també caldrà fer èmfasi en l’edició del material un cop dut a terme (exposició, vídeo) i en d’altres caldrà tenir molt ben estructurada i organitzada l’execució perquè aquesta es desenvolupi correctament (mural, creació plàstica conjunta…).
3b. Execució de l’artivisme (60’)
La jornada compta amb la col·laboració de l’entitat artística per dinamitzar les propostes d’artivisme creades en les sessions anteriors, com poden ser: creació d’un mural, cartellera, creació d’una exposició o senyalització d’aspectes a millorar al centre educatiu, etc.
L’execució de l’acció artística es realitza al lloc i en el format triats i preparats entre l’entitat artística col·laboradora i el grup-classe. Durant aquesta activitat caldrà organitzar tant a les persones com el espai on es desenvolupi l’acció. Cal realitzar tants grups com activitats seguin necessàries per dur a terme l’acció, i seria òptim que l’alumnat rotés entre les diverses activitats (les quals es poden realitzar de manera simultània.
Cada activitat haurà de comptar amb expertes de l’entitat d’artistes com també d’alguna educadora referent del grup. L’experta serà l’encarregada d’explicar i assessorar tècnicament, mentre que l’educadora haurà de vetllar perquè l’alumnat segueixi les activitats de manera ordenada i seguint les indicacions de la persona experta.
Durant la mateixa intervenció artística (així com també en l’elaboració de l’esbós i tot el material i contingut previ) cal recordar les temàtiques abordades durant aquesta primera fase. D’aquesta manera garantirem que el resultat de l’acció d’artivisme inclogui les temàtiques tractades al projecte i que l’alumnat ha treballat durant les sessions anteriors.
Fotografies de l’exposició de l’artivisme dut a terme a l’Escola Cèsar August de Tarragona a través de missatges en bosses
