Bloc de primària

MÒDUL 4

Durada 2h a l'aula

Les nostres emocions per connectar amb el medi

COMPETÈNCIES EMOCIONALS GRUPALS A TRAVÉS DE RITMES RECICLATS

La percussió grupal és una eina d’expressió ja utilitzada des de la prehistòria i que actualment també segueix sent utilitzada. És un art que s’enriqueix quan es practica de forma col·lectiva. Aquest art és una manera d’expressar-se i és en aquest fet en el que es posarà l’atenció durant aquesta sessió, les formes d’expressar-se en grup. Per fer-ho utilitzem la música, els ritmes, i ho fem amb materials reciclats. Aquesta activitat mostra una alternativa a una situació d’emergència actual, la creació de residus i el greu impacte que aquest té al medi ambient. Després de l’activitat de ritmes reciclats es realitzarà un tancament de la sessió on parlarem sobre les emocions en grup, com crear un espai més còmode per expressar les nostres emocions.

Idea força

La percussió grupal a través de ritmes reciclats pot ser útil per poder treballar l’expressió, el respecte i les emocions en el grup i el medi.

Conceptes claus

Creativitat, ritme, escolta, expressió de les emocions, les cinc R’s.

Competències Curriculars

Desenvolupament d’iniciatives i hàbits basats en la reducció, la reutilització i el reciclatge per conservar el medi ambient, el territori i la naturalesa de l’entorn proper.

Objectius

Fomentar el respecte pel grup i destacar la importància d’expressar les nostres emocions i escoltar les de la resta de persones.

Dinàmica

PRIMERA PART

Activació de coneixements previs (20’)

Introducció de la sessió. Pas del treball de les emocions personals a les col·lectives.

Origen i actualitat de la música i la creació de residus. Explicació per part de l’educador/a.

SEGONA PART

Contrastos (80’)

Ritmes reciclats. A partir de materials reciclats recollits per l’alumnat crear instruments en petits grups i generar ritmes col·lectius.

TERCERA PART

Avaluació (20’)

Emocions en el grup. Posar en comú el que ens ha fet sentir la sessió atenent sobretot les emocions col·lectives.

Material Educadora

Objectes reciclats amb els que fer ritmes, portar-ne de més per si l’alumnat no en porta suficients.

Requisits Tècnics

A poder ser disposar d’una aula aïllada de la resta de grups per no molestar-los al fer soroll.

1. Activació de coneixements previs (20’)

La primera part d’aquesta sessió (Activació de coneixements previs) es pot fer a l’aula, i si es disposa d’un segon espai més aïllat (gimnàs o una sala on es pugui fer soroll sense molestar a les altres aules) es pot fer la part de Contrastos allà.

INDICACIONS PRÈVIES A LA SESSIÓ: TRIA D’OBJECTES PER A CREAR INSTRUMENTS

Com a indicacions prèvies per a l’alumnat perquè aquestes portin objectes que puguin utilitzar durant la sessió es comenta:

  • Reutilitzar ampolles amb més o menys aigua, buides de diferents mides, garrafes d’aigua de plàstic, ampolles petites, garrafes d’oli, ampolles de vidre o llaunes.
  • Reutilitzar pots de vidre, de plàstic, o metall (de conserves, per exemple). Si es troben tubs de PWC també són molt útils.
  • Agafar bosses de plàstic o d’altres materials.
  • Es demana a l’alumnat que sigui original, que qualsevol cosa que vegi a les escombraries o coses que no s’utilitzin les portin i segur que es podran fer sonar.
  • Que es tingui en compte que el primer que fa una persona quan vol ser músic és aprendre a acariciar la oïda, no a agredir-la. Així doncs no han de buscar instruments que facin molt de soroll, no cal fixar-se amb el volum del soroll sinó amb l’originalitat del so o varis sons que es poden crear a partir d’un mateix objecte.
Material reciclat al grup de 5è de l’Escola Ernest Lluch de L’Hospitalet de Llobregat

1a. Introducció de la sessió (5’)

Per començar la sessió es fa recordatori de les sessions prèvies:
Quina és la última sessió que vam fer plegades?
L’última sessió va ser l’Espai de Reflexió 1, que ens va servir per aturar-nos i poder aprofundir en idees i conceptes de la campanya que havíem tractat fins el moment.
Quina va ser l’anterior sessió a l’Espai de Reflexió 1?

L’anterior sessió era el M3, sessió que vam dedicar a parlar de les nostres emocions personals i vam parar atenció al dol que sentim o hem pogut sentir en algun moment, sent conscients que les emocions són part de la vida, del cicle de la vida i necessitem trobar llocs i moments on expressar-les. Així doncs, avui crearem un lloc per expressar-nos de manera grupal.

1b. Origen i actualitat de la música i la creació de residus (15’)

  • Quan sorgeix la música?
  • Quins instruments s’utilitzaven als orígens de la música?
  • Per què creieu que es va crear música de forma grupal?
  • Nosaltres generem residus? Què passa amb els residus que nosaltres generem?
  • Sempre s’han generat tants residus? Per què?
  • Totes les persones del planeta creen la mateixa quantitat de residus?
  • A qui empitjora la creació i acumulació de residus?

CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA

Els orígens de la música, i per tant dels ritmes, es desconeixen ja que en el seu origen no s’utilitzaven instruments per tocar-la, sinó que es realitzava a través de la pròpia veu humana o de la percussió corporal (les quals no deixen rastre arqueològic). Algunes veus diuen que des de que l’ésser humà és bípede va desenvolupar la música i la dansa.

A diferència d’altres animals que també fan sons amb la boca, cops de forma individual, els éssers humans van ser capaços de crear música en grup. L’antropologia descriu rituals ancestrals de varis orígens del món amb percussió corporal. Alguns eren per reafirmar una tribu, un territori. Altres per cerimònies per la pluja.

El que sí que podem concloure és que els primers instruments musicals es van crear a partir d’elements naturals. Es pensa que els primers instruments podrien haver estat construïts de pedra, fusta o pell (aquests dos últims no es conserven al llarg dels anys, per això es desconeix), elements amb els quals es podrien haver creat sons i ritmes a través de la percussió. Es troben flautes elaborades amb ossos d’animals construïdes fa més de 42.000 anys. També es troben a diversos punts del planeta instruments similars a la “bramadera”, una placa de fusta (o algun altre material) lligat a una corda que al fer-lo girar a gran velocitat a l’aire produeix sons.

A partir d’aquests instruments també es troben alguns ossos que haurien sigut utilitzats per fer percussió, arcs i, a partir de l’època dels metalls, ja altres instruments de vent. En qualsevol d’aquests casos i sobretot durant la prehistòria, la majoria d’instruments provenien d’elements naturals (pells i ossos d’animals, pedres de l’entorn, fusta d’arbres…) i que segurament la majoria d’aquests havien estat reutilitzats (al caçar algun animal se n’aprofitaven els ossos i la pell per elaborar-ne instruments, per exemple). Així doncs, els elements naturals i la reutilització de materials es troben presents des de fa segles a la història de la música.

ACTUALITAT

Avui en dia se segueixen utilitzat a diversos llocs del món instruments similars als descrits anteriorment (flautes d’ossos, per exemple). A la natura tot s’aprofita, per això als ecosistemes existeixen productors, consumidors i descompostadors. A partir de l’existència de l’agricultura i la ramaderia l’ésser humà ha generat diversos residus, sobretot a partir de l’èxode a les ciutats (on es produeixen més residus) i de l’ús de materials com el plàstic, metalls o substàncies químiques, materials molt més difícils de descompostar al no ser biodegradables. Cal tenir en compte també que un 20% de la població mundial produeix un 80% dels residus, situació que accentua les desigualtats entre persones. Aquests residus també han contribuït a empitjorar les condicions de vida de moltes espècies d’éssers vius del planeta, fins a provocar-ne l’extinció d’algunes (a part de la caça i la destrucció dels seus hàbitats també és notable el nombre d’espècies extingides a causa de la contaminació i del canvi climàtic, totes elles produïdes pels éssers humans).

És important posar en pràctica la consigna de les Cinc Erres: Reemplaçar, Reduir, Reciclar, Reutilitzar, Recuperar/Reparar, en aquest ordre d’importància.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

2. Contrastos (80’)

2a. Ritmes reciclats (80’)

Així doncs, l’activitat que es proposa a continuació és donar una opció, una resposta a una situació emergència actual, la producció de residus. Crear ritmes en grup és una manera d’expressar-se que s’ha fet des de fa molt de temps, per això molts cops s’anomena aquesta activitat com part de costums ancestrals. Aquest tipus de vocabularis artístics donen espai a la creativitat, a la inclusió i també a la creació conjunta. Elaborar un ritme pot ser una manera de connectar i crear de manera col·lectiva amb altres persones que potser abans no s’hi havia connectat.

Per elaborar els ritmes no es començarà a partir de partitures predeterminades, no es vol assolir quelcom que generi frustració, sinó buscar ritmes que treballin la inclusió de totes les persones. Les persones que treballin un ritme en un moment estan creant un so per aquell moment que estan vivint, estan creant la seva pròpia sonoritat.

És important destacar que els instruments que s’utilitzaran seran objectes als que s’haurà canviat la seva funcionalitat, seran objectes que prèviament no eren instruments però que es transforma perquè ho siguin.

Alumna de 5è de l’Escola Ernest Lluch de l’Hospitalet de Llobregat fent un ritme grupal amb material reciclat
Dinàmica

Abans de començar, es comenta que els exercicis que es proposaran estan pensats per a persones sense experiència prèvia en percussió, així que totes hi poden participar. Es poden dividir els exercicis de percussió corporal en tres parts:

  1. Exercicis lúdics de ritmes per familiaritzar-se amb la percussió, utilitzant el cos, un instrument que totes tenim, o a través dels objectes que l’alumnat porti o a través del propi cos (fent percussió corporal). Aquests exercicis serveixen per familiaritzarse amb el ritme (i amb un compàs determinat, 4/4 per exemple).
  2. Exercicis sensibilització de l’oïda, perquè no tendir a fer sorolls agressius. Es fa un cercle i al mig una persona està mantenint un globus sense que caigui, mentrestant la resta d’alumnat acompanya aquests moviments amb els sons dels seus “instruments”.
  3. La dinamitzadora es dirigeix a cada grup i les participants practiquen una o dues composicions de ritmes que la dinamitzadora els proposa, primer en petit grup i després, i en funció de com avanci el taller, tot el grup.
  4. Si es disposa de temps, es pot fer un treball per grups de manera que cada grup pugui composar un ritme que els agradi per poder compartir-lo posteriorment amb la resta del grup-classe. Així, també poden portar la composició de ritmes als propis gustos musicals.
Reflexió
  • Amb qualsevol objecte es pot crear música, es poden crear ritmes. Es pot donar una segona vida a objectes en desús.
  • La música és una forma més d’expressió, i molts cops a través de la música o d’altres expressions artístiques es poden expressar emocions.
  • També entrenar l’escolta de les altres (sentim el ritme del grup i el seguim). En aquest sentit, es valora la interdependència de totes les participants (cada membre altera tot el conjunt i es veu influït per la resta, a l’hora de percebre i crear la percussió). En aquests exercicis, com en el dia a dia, és important escoltar a la resta per saber com seguir actuant amb elles.
  • Valorar que és més rica la peça de percussió quan és grupal que quan és individual.

3. Avaluació (20’)

3a. Emocions en el grup (20’)

En aquesta sessió s’han treballat actituds i habilitats grupals des de la creació de ritmes grupals amb el grup-classe. Per tancar la sessió, s’amplia la mirada a l’entorn per repensar quin lloc atorguem a les emocions del grup en el nostre dia a dia.

Dinàmica

Reflexionar sobre situacions quotidianes, tenint la visió de “LES NOSTRES RELACIONS PER CONNECTAR AMB EL MEDI”, títol de la sessió. És a dir, tenir en compte les relacions amb l’entorn amb les nostres companyes i com ens relacionem també amb el medi ambient. Es pot començar compartint:

  • Avui ens hem sentit escoltades per la resta del grup?
  • Normalment em sento escoltada en aquest grup?
  • Què podríem fer perquè fos més senzill expressar emocions en aquest grup?
  • És fàcil expressar-se emocionalment en grup? Per què creieu que és així? Quan algú expressa les seves emocions en un grup, com reaccionem nosaltres?
  • Afecta el com estem emocionalment, com ens trobem, amb com ens relacionem amb el medi ambient? (d’una forma més agressiva quan tenim pressa o estrès, per exemple).

* L’educadora que fa el seguiment del grup, recull els elements que van sortint de la dinàmica, apuntant-lo en un full o a la pissarra per fer-li després una fotografia.