Bloc de primària
MÒDUL 3
Durada 2h a l'aula
Les meves emocions per connectar-me amb el medi
COMPETÈNCIES EMOCIONALS PERSONALS EN EL CICLE DE LA VIDA
Es pretén primerament la comprensió de la relació entre les pèrdues i les emocions i familiaritzar-se amb el ventall d’emocions possibles mitjançant un primer contacte amb les pèrdues materials o tangibles. Després es treballa la comprensió de la relació de les pèrdues amb el cicle de la vida mitjançant una relaxació per preparar a l’alumnat a l’escolta activa del seu cos i les seves emocions i acompanyar-los en la visualització de les pèrdues viscudes com a part del cicle de la vida. Tot seguit es proposa donar un espai a les pèrdues mitjançant la creació artística d’una caixa de records on podran guardar aquells objectes o símbols en homenatge a les seves pèrdues. Finalment es treballa la comprensió de què és el dol i les seves fases (emocions, sensacions corporals i actituds) mitjançant una dinàmica corporal per grups.
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
Dinàmica
Activació de coneixements previs (20’)
Els objectes perduts i les emocions. Comprensió de la relació entre les pèrdues i les emocions partint des dels objectes. Compartim el ventall d’emocions sentides.
Contrastos (90’)
Visualització. Reflexionar sobre el cicle vital ple de pèrdues i emocions a partir del poema “Així és la vida” i l’atenció al cos.
La caixa dels records. Creació artística individual per poder donar un espai a les pèrdues viscudes.
Les estàtues del dol. En petits grups utilitzar el cos per a representar situacions de pèrdua.
Avaluació (10’)
Roda emocional de tancament. Dinàmica de meteorologia emocional, posant en relació imatges del temps amb les emocions que ens fan sentir.
Requisits Tècnics
Aula o espai polivalent perquè es pugui fer espai movent cadires i taules quan calgui.
Equip de música i música relaxant per acompanyar visualització i la caixa dels records.
1. Activació de coneixements previs (20’)
1a. Introducció de la sessió (20’)
Dinàmica
- L’educadora comença preguntant a tot el grup classe si alguna vegada han perdut algun objecte important i demana que aixequin la mà sense necessitat d’anomenar l’objecte.
- A continuació es formen grups de màxim 5 persones amb una dinàmica d’agrupació senzilla (diferents fruites per exemple).
- Se’ls demana que escriguin en una targeta o post-it i amb retolador l’objecte perdut.
- Després obren el sobre de les emocions on hi ha targetes amb diferents emocions i se’ls demana que identifiquin quines emocions els va provocar la pèrdua del seu objecte i que ho comparteixin amb la resta.
- A mesura que ho van compartint s’ajunten les targetes de les emocions amb les targetes d’objectes perduts fent conjunts d’objectes i emocions,
i guardant les emocions sobrants al sobre. - Els convidem que facin un recorregut per a veure els conjunts d’altres grups.
PREGUNTES EN PLENÀRIA
CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA
L’educadora posa en relleu com s’activen les emocions a mesura que es recorden els objectes perduts, la seva rellevància per a cadascuna i les emocions que va provocar la seva pèrdua en el seu moment. S’aprofita per aclarir si hi ha alguna emoció de les targetes que no s’entén i també per recordar que és possible que sorgeixin més d’una emoció alhora (per exemple tristesa i ràbia). Amb aquest primer contacte amb les pèrdues tangibles o materials volem entrar gradualment a altre tipus de pèrdues al llarg de la vida que tractarem a continuació.
Partint de la classificació de les quatre emocions bàsiques (alegria, tristesa, ràbia i por), la resta són emocions-família d’aquestes quatre (Vegeu classificació en taula Annex 1). Totes vénen relacionades amb sensacions corporals, sentiments i actituds. La serenitat seria una cinquena emoció que ens permet sentir la resta d’emocions sense perdre’ns en elles. Totes les emocions tenen una funció sana i un extrem malaltís.
Preparem les targetes d’emocions i sensacions per a cada grup, escollint de la taula, segons el nivell de coneixement de l’alumnat, i que hi hagi almenys les quatre bàsiques i dues o tres relacionades amb aquestes. Per exemple:
- Alegria, eufòria, pau i optimisme
- Tristesa, pessimisme, angoixa i nostàlgia
- Ràbia, fàstic, irritació i empipament
- Por, pànic, aïllament i inacció
2. Contrastos (90’)
2a. Visualització (20’)
Dinàmica
- Es demana a les participants que es col·loquin amb els peus ben arrelats
a terra, l’esquena recta recolzada a la cadira, el mentó una mica cap endins, els braços a sobre dels malucs, la boca i ulls tancats. Si hi ha estores i mantes disponibles és millor fer-ho estirades amb les cames una mica obertes i els braços al llarg del cos. - Es demana a les participants que tanquin la boca i respirin pel nas, fent primerament 3 respiracions profundes notant com s’infla la panxa quan inspiren i com es desinfla la panxa quan espiren. Després segueixen respirant pel nas cadascuna al seu ritme natural i posant atenció a quan entra i surt l’aire del nas.
- A continuació es narra una part del conte “Així és la vida” traduït del conte “Así és la vida” d’Ana Luisa i Carmen Ramírez (Vegeu Annex 2 traducció de part del conte). Es recomana fer-ho en veu alta i pausada, i anar fent pauses cada vegada que es diu “AIXÍ ÉS LA VIDA”. L’educadora valora si cal llegir tot el text.
- Una vegada finalitzada la part del conte, l’educadora va recordant les següents pèrdues de manera positiva
i demanant a les participants que estiguin en contacte amb les seves sensacions corporals (al cap, al pit, a les mans, a la panxa, a les cames…) i les seves emocions (tristesa, ràbia, por, alegria…) en recordar-les:- Hi ha vegades que el nostre cos perd la salut, per alguna malaltia o malestar físic. (SALUT). I tot i això, tenim bons records d’aquells moments. Què sento en recordar-ho? En quina part del cos ho sento?
- Hi ha vegades que tenim somnis, desitjos i plans que no es compleixen. (EXPECTATIVES). I tot
i això, hem pogut fer altres coses. Què sento en recordar-ho? En quina part del cos ho sento? - Hi ha vegades que perdem l’alegria, l’energia, les ganes. (ACTITUDS). I tot i això, aquell moment ha passat. Què sento en recordar-ho? En quina part del cos ho sento?
- Hi ha vegades que perdem alguna persona o animal important. (RELACIONS). I tot i això, tenim records de bons moments amb elles i somriem en recordar-les. Què sento en recordar-ho? En quina part del cos ho sento?
- Hi ha vegades que ocorren canvis en la nostra vida que no volem, canvi de barri, de ciutat, de país, de casa o d’escola. (MUDANCES). I tot i això, hem guanyat alguna cosa o hem après quelcom. Què sento en recordar-ho? En quina part del cos ho sento?
- Hi ha canvis en el meu barri, a la meva ciutat, en la natura o en el món que no ens agraden. (ECOSOCIAL). I tot i això, ho hem pogut reclamar, o inclòs intentar defensar i protegir. Què sento en recordar-ho? En quina part del cos ho sento?
- Finalitzem la narració dient: TOT ES TRANSFORMA, EL QUE ENS AGRADA I EL QUE NO ENS AGRADA, AIXÍ ÉS EL CICLE DE LA VIDA, IGUAL QUE A LA NATURA I EL MEDI.
- Finalitzem la visualització demanant a les participants que facin de nou 3 respiracions profundes pel nas i sentint com s’infla la panxa en inspirar i com es desinfla en espirar, que a poc a poc vagin fent petits moviments amb mans, peus, braços i cames per anar tornant de la relaxació i obrint els ulls. Si estaven estirades es dóna temps per tombar-se de costat cap a la dreta i asseure’s a poc a poc.
- L’educadora valora, segons com senti les emocions i sensacions del grup, si demana si alguna vol compartir una paraula de com se sent i on ho sent en el cos. Validem tota mena d’emocions i sensacions, inclosa la por que ens fa estar alerta i la ràbia que a vegades amaga el dolor, i que ens ajuden a actuar si ho fem d’una manera sana.
RECOMANACIONS PER A LA PERSONA EDUCADORA
Es recomana que la veu i el ritme sigui pausat. Si hi ha alguna persona especialment emocionada, es recomana apropar-se a ella per tocar-la suaument i donar-li tranquil·litat alhora que es va recordant de posar els peus a terra i respirar profundament pel nas i sentir com la panxa s’infla i es desinfla. És important que el professorat col·labori en aquesta dinàmica, per tant es recomana haver-ho compartit abans per tal de coordinar-se a l’hora d’acompanyar a l’alumnat. Recordeu que si sorgeixen expressions d’emocions com el plor, o nervis o por, se’ls hi ha de donar espai i acompanyar amb la respiració i el contacte per tal d’ajudar a transitar-ho de manera serena.
2b. La caixa dels records (40’)
Dinàmica
- L’educadora aporta la idea que és important donar-li un espai i un temps a les nostres pèrdues, a les emocions que sentim i atendre el nostre cos que reflecteix aquestes emocions. Els posa d’exemple les seves pròpies emocions i sensacions corporals. Exemple: quan recordo el meu gos sento tristesa, sento que el cos té menys energia, tot em costa una mica més, i a vegades ploro. Al cap d’una estona puc sentir alegria al recordar els moments de joc amb ell, llavors sento el meu cos més lleuger, estic més positiva, les coses em pesen menys.
- L’educadora els presenta una forma que ha trobat per a donar-li un lloc a les seves pèrdues i els presenta la seva caixa de records explicant que en aquestes caixes que va decorar guarda petites coses que li porta bons records d’allò que ha perdut. És una manera de celebrar-ho i honrar-ho igual que fan a altres cultures com a Mèxic que pel Dia de Morts fan el ritual de posar en una taula flors, fotos, espelmes, aliments, begudes i coses que li agradaven a les persones que han mort. Li diuen “Altar de Morts” i ho fan de manera molt artística, de manera que la família, les amistats i els veïns i veïnes els poden visitar i honrar. Aquell dia se celebra fent una festa on es menja i canta en honor d’aquelles persones, tot recordant els bons moments viscuts amb elles.
- L’educadora els convida que cadascun faci la seva pròpia caixa dels records on donar un lloc als records i les emocions i sensacions viscudes. Se’ls aclareix des del principi que aquella caixa serà per ells i elles, que se l’emportaran a casa per tal de guardar allò que vulguin recordar i que ho compartiran si volen, sense cap obligació d’explicar el que tenen guardat i els records.
- Per tal de facilitar el material per la decoració de la caixa es fan grups que compartiran el material. Mentre realitzen la decoració de la caixa, es prega silenci i es posa música relaxant amb un to de serenitat i alegria alhora.
- Encara que no hagin finalitzat la decoració de la caixa (per dins i/o per fora) els hi recordem que ho poden fer a casa i omplir-la d’allò que vulguin en honor a les seves pèrdues i els seus records.
- Es dóna un temps per tal que per grups o en plenària qui vulgui pugui compartir com s’ha sentit fent la caixa i si vol compartir quins records hi posarà. Valorem si ho fem en petits grups (els mateixos que han compartit el material) o en gran grup, sempre acompanyant l’expressió d’emocions i de vivències. Si ho fem en petits grups l’educadora i el professorat es van apropant a cada grup per escoltar i acompanyar.
“Caixa dels records” al grup de 5èA de l’Escola Cèsar August de Tarragona
CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA
Al llarg de la vida, l’ésser humà està contínuament passant per processos de pèrdues, donat que forma part del cicle de la vida on tot canvia i es transforma. En línies generals, podríem diferenciar:
- Pèrdues sentimentals: amoroses (pèrdues per divorcis, separacions i ruptures), relacions familiars i amistats (pèrdua o deterioració de les relacions).
- Pèrdues materials: destruccions materials, acomiadaments, canvis de treball, de ciutat, negocis fracassats, etc.
- Pèrdues vitals: fruit del pas de la vida que inevitablement tanquen una etapa vital (jubilacions o prejubilacions, síndrome de niu buit quan els fills/marxen de casa); o fruit d’una malaltia o pèrdua de capacitats.
- Pèrdues per defunció: la pèrdua d’un ésser estimat (persona o animal).
Les manifestacions per les pèrdues de les joves poden ser molt variades i dependran de diversos factors: parentiu, cultura, causa de la mort, reacció de l’entorn familiar, suport emocional i social que l’envolta. Durant l’adolescència, s’ha de tenir en compte:
- Comprensió de la mort: elaboració i reacció al dol similars a les adultes, si bé les emocions són més intenses. Sobre la mateixa mort hi ha una tendència a actuar com si fossin immortals, encara que reconeixen la mateixa finitud i pensen al voltant d’això. Poden tenir fantasies sobre la mort, fins i tot poden aparèixer idees de suïcidi com una sortida al seu sofriment i als problemes ocasionats per la pèrdua.
- Etapa de canvi i transició cap a la independència acompanyada per altres conflictes: en cas de mort d’una persona estimada, la relació prèvia a la mort pot complicar el procés de dol a causa dels sentiments de culpa.
- Major importància al grup d’iguals: temen que l’expressió oberta del dolor pugui ser interpretada com un signe de feblesa per les seves amistats o companys/es.
- Aprehensió a la pròpia vulnerabilitat: i segons el procés maduratiu, pot fer que no vulguin compartir amb les persones adultes les emocions derivades de la pèrdua.
- Pressionats a fer-se forts: sostenint a persones en dol del seu entorn. S’espera que l’adolescent sigui adulta i es faci càrrec de cuidar i ajudar a la resta de la família, renunciant a viure el seu propi dol que queda postergat.
2c. Les estàtues (30’)
Dinàmica
- L’educadora demana que deixin les caixes en una taula, que facin una rotllana de peus per tal de fer uns exercicis amb el cos que ens ajudi a acompanyar totes les emocions i sensacions que s’han despertat i transformar-les cap a altres (Vegeu Annex 3 proposta d’exercicis breus).
- Fem 5 grups i repartim a cada grup una targeta on hi ha escrita una de les fases del dol (Vegeu Annex 4 targetes de les fases del dol). S’explica que cada targeta representa una fase per la qual podem passar quan hem sentit una pèrdua, mentre estem en dol.
- Els hi proposem que comparteixin amb el seu grup com s’han sentit si han passat per aquella fase i que després pensin com farien una “imatge congelada” o “grup d’estàtues” que interpreti aquella fase, les seves emocions, postures, gestos, expressions facials i sensacions corporals.
- Cada grup representa davant de la resta la seva “imatge congelada” o “grup d’estàtues”: l’educadora donat el tret de sortida de l’escena dient “1, 2, 3 i ACCIÓ”, el grup es posa en posicionament i ho sosté durant 10 segons aproximadament i demana a la resta que diguin què veuen i que creuen que representa. Al cab de poc diu “FI” i es dóna un aplaudiment i es proposa a les persones que han fet les estàtues que moguin el cos per tal de moure les emocions i sensacions que han passat per fer les estàtues (com si es volguessin treure el personatge de sobre).
- Una vegada realitzat tots els grups, preguntem en plenària com s’han sentit fent les estàtues i expliquem què és el dol i les seves fases. (Vegeu contingut)
CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA
El dol és el procés d’assimilació, acceptació i integració que fa cada persona davant d’una pèrdua en la seva vida. El procés serà totalment personal i requerirà més o menys temps, en funció de cada persona i del seu entorn i situació, de com anem afrontant i passant per cadascuna de les etapes que configuren el dol.
- Etapa de negació: diem no a la pèrdua (“Aquí no ha passat res”, “Això no és real“), o bé actuem com si no hagués passat res. La negació és una resistència, que en la seva justa mesura, és sana i ens protegeix del xoc emocional i psicològic que ens suposa la pèrdua. És un mecanisme de supervivència.
- Etapa d’ira: passem per emocions com la ràbia, l’enuig o la còlera. També poden aparèixer sentiments d’injustícia i/o la culpa, o bé cap a una mateixa o projectada en altres persones o a l’entorn. Donar-li expressió a aquesta emoció és necessari, d’una manera segura (sense fer-nos mal a nosaltres ni fer mal a l’altre) i deixant que a poc a poc puguem donar pas a altres emocions.
- Etapa de negociació: intentem explicar-nos el que ha passat des de la raó, buscant possibles solucions, reproduint escenes del passat on resolem la situació o a analitzar aquestes escenes en excés. Això normalment ens porta al cansament i l’extenuació. Ens caldrà atrevir-nos a deixar anar aquesta part per poder transformar-la.
- Etapa de dolor emocional: expressem el plor i la tristesa profunda que suposa la pèrdua. També se sol contactar amb el buit que la pèrdua ha deixat en nosaltres. Són moments en què connectem plenament amb el dolor de la pèrdua. Donar espai a l’emoció de la tristesa facilitarà que puguem expressar el dolor i que amb això, puguem anar deixant-lo anar.
- Etapa d’acceptació: es dóna la integració psicoemocional de la pèrdua, on les emocions ja no són tan i intenses i podem enfocar-nos de nou en la nostra vida amb serenitat i claredat. Aclarim que, en el cas de pèrdua d’un ésser estimat, acceptar no és oblidar, i que puguem tornar a tenir il·lusions, riure i estar bé, no impedeix que seguim trobant a faltar a la nostra pèrdua, o que la puguem plorar. Deixem enrere la culpa per seguir cap endavant i trobem formes pròpies de mantenir viu a l’altre en nosaltres. Apareixen la gratitud, l’amor i l’aprenentatge. Després d’un procés de dol elaborat, és a dir, expressat en el seu dolor, integrat i acceptat, som capaços de donar pas a una nova mirada amorosa, en pau i agraïda pel que va ser i per tot l’aprenentatge adquirit.
Recordem que no tothom passa per totes les fases i pel mateix ordre.
3. Avaluació (10’)
3a. Roda emocional de tancament (10’)
Es pretén tancar la sessió amb una ronda d’expressió de com estem ara que finalitzem utilitzant la metàfora de l’estat del temps (meteorologia emocional).
Dinàmica
L’educadora demana que l’alumnat:
- Tanqui un moment els ulls i respiri profundament,
- Connecti en com se sent ara que acabem la sessió amb tot lo viscut,
- Pensi en un estat del temps que representi com se sent i ho comparteixi al grup. Per exemple: dia assolellat, sense núvols, sol i núvols, vent suau, vent fort, pluja suau, pluja forta, granissada, tempesta, llamps i trons, fred, calor, temperatura suau.
L’educadora pot proposar finalitzar la sessió amb l’exercici exercici 6 de l’Annex 3: posem una cançó alegre i animada i animem a l’alumnat a moure el cos i ballar per tal de celebrar la vida, per agrair a les persones i animals que ens han acompanyat i ara no hi són a prop, per honrar les nostres pèrdues i la nostra caixa de records (les podem posar al centre de la rotllana). Exemple: Eso que tú me das de Jarabe de Palo, escrita i gravada per Pau Donés unes setmanes abans de morir.