Bloc de Secundària
MÒDUL 1
Durada 2h a l'exterior
Natura i cultura, quines són les seves connexions?
Presentem la campanya “Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l’escola i al món”, i ho fem fora de l’aula. Per introduir el conceptes que es tractaran durant la campanya demanem a l’alumnat que defineixi que entenen elles per natura i quina seria la seva definició de cultura. A l’hora de crear definicions conjuntes a partir de les pròpies es posarà en debat diverses visions i se n’aportaran de noves. Tot seguit proposem la realització d’un camí sensorial, un exercici que té com a protagonistes els nostres sentits. Analitzem l’entorn i, a través del record, el recorregut que hem fet des de llevar-nos fins al moment actual. Identifiquem els elements naturals amb els que hem interaccionat i quins d’aquests són necessaris per la vida. Així ens identifiquem com a éssers ecodepenents i, posant èmfasi en que necessitem d’altres persones per viure, també ens identifiquem com a persones interdependents. Per acabar coneixem el Dret al medi ambient sa i pensem quines problemàtiques ens impedeixen garantir aquest dret a la nostra comunitat.
Idea força
Conceptes claus
Competències Curriculars
Objectius
- Ampliar el concepte de natura i veure la capacitat que tenim en transformar les nostres relacions amb aquesta.
- Entendre’ns com a éssers ecodepenents i interdependents per posar el valor les cures cap a les persones i cap al medi ambient.
Dinàmica
Activació de coneixements previs (50’)
Presentació del grup. Dinàmica de coneixença inicial.
Presentació de la campanya. Petita exposició de la intencionalitat de la campanya i els seus objectius.
Natura i cultura: definim-les. Pluja d’idees i posada en comú sobre aquests dos conceptes i exposició de la pròpia cultura. Treball individual, en petit i gran grup.
Contrastos (50’)
Camí sensorial: com ens relacionem amb la natura? Aprofitant l’espai exterior i seguint les indicacions de l’educadora s’entra en contacte amb el que ens envolta amb l’ajuda de tots els sentits.
Ecodependència: depenem de la natura? Identificació dels elements essencials per a la supervivència posant-ho en relació amb el que es valora a la nostra societat.
Avaluació (20’)
Qüestió de drets. Identificació de les temàtiques de la campanya en relació als drets humans (medi ambient sa, no discriminació) i exposició de les problemàtiques que detectem a l’entorn proper.
Requisits Tècnics
Espai a l’aire lliure i, en la mesura del possible, tranquil i que ens permeti desplaçar-nos-hi.
Cap requisit tecnològic.
1. Activació de coneixements previs (50’)
ARRIBADA AL CENTRE EDUCATIU
A través de les reunions prèvies s’ha establert que aquesta primera sessió es realitza fora de l’aula i, per tant, la professora que acompanya al grup n’és coneixedora. Així doncs a l’arribar al centre educatiu, i abans de fer cap presentació, es demana que l’alumnat porti una carpeta (o algun suport rígid on poder escriure) i un bolígraf. Després d’aquestes indicacions tot el grup es dirigeix cap a l’espai exterior escollit.
1a. Presentació del grup (10’)
Nota: en cas que l’educadora no conegui el grup es recomana fer una dinàmica de coneixença inicial.
Per fer aquesta dinàmica hi hauria l’opció que s’introduís a la mateixa conceptes de la campanya que es poguessin utilitzar segons els gustos o interessos de cada persona. Es podrien utilitzar temàtiques relacionades amb la natura (o els paisatges, per tenir un element més fàcil d’utilitzar), els feminismes o les cures.
Al ser una activitat molt inicial i no haver tractat conceptes de la campanya nosaltres proposem fer una “roda de noms” on cadascuna, a part del seu nom, afegeixi un lloc on hagi estat que li agradi, ja sigui a la ciutat on viu o ha viscut anteriorment, a algun lloc que hagi visitat: el mar o costa, parcs, muntanya, prats, camins, parts de la ciutat… Pot ser qualsevol lloc del món on hagin estat i que els agradaria compartir, però estaria bé concretar el lloc (no dir llocs genèrics com el nom d’un ciutat, poble o regió, concretar quin lloc d’aquesta ciutat poble o regió és la que ha agradat).
* Tot i això, si l’educadora considera alguna altra proposta de presentació que treballi també els eixos de la campanya es pot introduir.
1b. Presentació de la campanya (10’)
Un cop fetes les presentacions, l’educadora pot explicar que compartirà diverses sessions durant les properes setmanes amb el grup. Com ja s’ha explicat breument què és Akwaba, es comenta que es durà a terme la campanya “Fem Eco: connectem el gènere i medi ambient a l’escola i al món”.
S’ensenya el cartell de la campanya (sense entrar a comentar-lo) i s’esmenta que durant les properes sessions es parlarà sobre qüestions relacionades amb el gènere i el medi ambient (també sense entrar en debat).
1c. Natura i cultura: definim-les (30’)
Dinàmica
CULTURA
Així doncs, l’educadora pregunta:
- Alguna persona pot fer una definició sobre cultura?
- Un cop l’alumnat suggereixi diverses definicions es llegirà la definició que apareix al diccionari: “Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”.
- No s’entra en debat sobre la definició que s’acaba de llegir, ja que es farà a través del proper exercici.
A continuació, es demana el següent exercici individual:
- Cada persona ha d’elaborar una definició de quina és la seva cultura (com a individu). Es pot recalcar que no s’està demanant una definició genèrica sobre el concepte (com la del diccionari) sinó una de la pròpia cultura.
Es demana a l’alumnat que elabori grups de 6 alumnes aproximadament. S’encomana la següent tasca a tots els grups:
- Un cop cadascú ha elaborat la seva pròpia definició, imagineu que heu d’explicar a algú que no us coneix de res quina és la vostra cultura com a grup (entenent el grup com aquelles 6 persones). Aquesta definició la podeu escriure (redacció o amb idees) a un núvol que es dibuixi al terra (amb guixos de colors) i així tothom la podrà veure. Fem fotografies per recollir el contingut d’aquests dibuixos grupals.
Un cop fetes les definicions per cada grup es llegeixen. Es formulen les següents preguntes:
- Què us semblen les definicions que s’han fet?
- S’assemblen les diferents definicions que s’han fet?
- Heu esborrat elements culturals “individuals” al crear la “cultura de grup”?
- Creieu que les definicions sobre cultura que s’han elaborat corresponen a la “cultura catalana”?
- La “cultura catalana” és la mateixa avui que fa un segle?
NATURA
En segon lloc es realitza una activitat similar amb el concepte natura.
Mantenint els grups es llegeix la definició de “natura”: “Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent”.
Al ser una definició àmplia (i a priori poc entenedora) suggerim a l’alumnat la següent tasca:
- Que cada grup creï la seva pròpia definició sobre natura i en posi exemples. Aquesta definició l’escriu cadascú al seu full però també es recull, com a l’anterior punt a un núvol que es dibuixi al terra (amb guixos de colors) i així tothom la podrà veure. Fem fotografies per recollir el contingut d’aquests dibuixos grupals.
Un cop cada grup té la seva definició es llegeixen de manera conjunta i es formulen un seguit de preguntes:
- L’espai on estem ara és natura? I la vostra aula és natura? Per què?
- De la mateixa manera que amb el concepte anterior (cultura) hem observat com no és estàtic, sinó que es transforma, també ho és aquest?
- Tothom ha interpretat sempre igual la natura?
- Totes les societats l’han interpretat de la mateix manera?
- Quina concepció de la natura predomina avui en dia? Es pot canviar? Com?
Tenir en compte si durant les definicions de natura i cultura (tant individuals com grupals) s’ha esmentat el gènere. En cas que sí que s’hagi fet, ho podem valorar positivament i aprofundir-hi. En cas que no s’hagi fet podem destacar que el gènere travessa tant la nostra cultura com la natura, que som éssers vius que ens relacionem i molts cops el gènere marca aquestes relacions de poder i això provoca desigualtats. El sistema (i la cultura) en el que estem inserides, al que pertanyem, menysprea les cures cap a les persones i les cures al medi ambient, a la natura, no es valoren. Qui normalment realitza aquestes accions de cura són les dones, que veuen les seves accions, el seu treball menys valorat.
CONTINGUTS PER A L’EDUCADORA
Amb les preguntes platejades es volen destacar alguns aspectes. En primer lloc es vol fer èmfasi en el “perill” de suprimir elements culturals propis a l’hora de fer definicions sobre la cultura d’un grup de persones (quan a l’hora de fer definicions de grup han obviat definicions individuals). Com més àmplies i més diversitat tinguin en compte aquestes definicions a més persones inclouran.
A través de les respostes sobre si la cultura catalana és la mateixa ara que fa segles s’intenta fer èmfasi en el caràcter dinàmic de la cultura, que no és sempre la mateixa, aquesta es transforma.
En funció del grup, es pot reforçar l’existència d’altres cosmovisions (tant culturals com també a l’hora de concebre la natura, i aquestes cosmovisions també són dinàmiques) o es pot parlar sobre el concepte de cultura catalana, contemplant que altres expressions culturals que majoritàriament no s’estan considerant com a expressions culturals catalanes sí que ho són (balls urbans de les places dels nostres barris, maneres de comunicar-se entre joves, formes de vestir, creacions culturals, tradicions o costums que realitzen persones migrades a Catalunya…). Amb aquesta visió més àmplia de la cultura d’un lloc més persones s’hi podran identificar.
Tot i que potser no considerem que tota l’aula sigui natura, cal prendre consciència que moltes de les coses que ens envolten estan fabricades de béns naturals i, per tant, han estat o són natura.
Si el concepte de natura es transforma canvia la manera d’entendre, i potser pot canviar també la manera en la que ens hi relacionem. Es pot esmentar l’experiència de Fridays4Future com a joves que volen provocar aquesta transformació.
A través d’aquestes preguntes es vol fer reflexionar sobre les diverses concepcions (o cosmovisions) de la natura. Es pot parlar que des d’algunes perspectives es contempla a la natura com un tot del qual nosaltres, les persones humanes, també en formem part, i que per tant no s’ha d’intentar dominar sinó conviure-hi, canviar la manera de relacionar-nos-hi. A partir d’aquesta introducció es pot contraposar la visió occidental (científica positivista) que tracta de comprendre-la per dominar-la, veient-la com si fos una màquina i que, un cop descobert el mecanisme, el funcionament, es pot modificar o fer servir per obtenir allò que volem.
També es pot introduir (sense entrar-hi) en com aquestes perspectives de “dominació sobre la natura” s’han imposat a d’altres. El sistema hegemònic genera relacions de poder que provoquen diferents eixos de desigualtat on alguns grups o col·lectius de persones poden gaudir o aprofitar-se més de la natura que d’altres. En això s’aprofundirà en els propers mòduls.
En aquesta activitat cal també introduir com a través de la cultura nosaltres manifestem certs hàbits, certes accions que repetim dia a dia i “normalitzem”. Així doncs, pot ser que una cultura promogui que les persones ens adaptem al medi o que adaptem el medi segons els nostres interessos (repetint la idea d’intentar dominar la natura), i això es manifesta a través dels nostres hàbits.
2. Contrastos (50’)
2a. Camí sensorial: com ens relacionem amb la natura? (30’)
Es comunica a l’alumnat que en aquest exercici és necessari estar en calma i respectar l’espai i activitat que fa cadascú, intentar no molestar a la resta de persones perquè tothom pugui fer l’activitat correctament.
S’explica que l’exercici consisteix en un camí sensorial, els nostres sentits seran els protagonistes.
L’alumnat passa a realitzar l’exercici seguint les pautes de la fitxa (Annex 2) i les indicacions de l’educadora.
Com a “escalfament” tothom para atenció doncs a què és allò que estan escoltant ara mateix, què oloren, què poden tocar al seu entorn, si han menjat o tenen encara el gust d’alguna cosa, què veuen al seu entorn. Per tal de facilitar aquesta connexió amb els sentits l’educadora pot formular les següents preguntes:
- Si feu un recorregut per l’espai on et trobes, que olores ara mateix? Quines olors detectes?
- Recorrent també aquest espai, quines textures hi ha? Són totes iguals? Si trepitges el terra és tot igual? Queden els mateixos materials a la teva sabata? Notes alguna temperatura?
- Ara mateix tens algun gust? Has menjat alguna cosa que t’hagi deixat algun gust?
- Què veus ara mateix al teu entorn? Què destaca o predomina i quins detalls veus?
- Si ara mateix tanques els ulls una estona, què escoltes? Pots distingir diferents sons? Quins? Pots repetir aquesta activitat en diversos punts del lloc on et trobes.
Alumne de 3rB de l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat anotant allò percebut durant el “Camí Sensorial”
- Què has olorat des de que t’has llevat? Quines olors recordes? Indiqueu tantes com recordeu.
- Què has tocat des de que t’has llevat? Què has trepitjat? Has sentit alguna temperatura? Quines textures o sensacions?
- Quins gustos has sentit des de que t’has llevat fins ara (coses que has menjat o ingerit o potser a causa d’olors també)
- Què has vist des de que t’has llevat fins ara? Si haguessis de resumir el que has vist, diferents coses que has vist des que t’has llevat, que podries esmentar?
- Intenteu recordar què heu escoltat des de que t’has llevat fins ara i indiqueu els diferents sons i sorolls.
- Quan ens relacionem amb la natura? Només quan anem d’excursió a algun espai (muntanya, platja) o també en altres moments del nostre dia a dia?
- Hem consumit algun recurs natural des que ens hem llevat fins ara (energia elèctrica, aigua, aliments, aire…)?
CONTINGUTS PER A LA REFLEXIÓ
L’objectiu d’aquesta activitat a part de seguir ampliant la concepció sobre natura és també l’anàlisi (posar el focus) sobre la nostra relació amb la resta de natura o elements naturals. Si analitzem allò que hem fet o hem tingut al nostre voltant des que ens hem llevat veurem que la natura està present al llarg del nostre dia a dia o almenys elements que venen de la natura. Algunes accions que normalitzem del nostre dia a dia (i que es podrien considerar culturals) es transformen en hàbits, i és a través d’aquests hàbits que ens relacionem amb la natura. La cultura predominant imposa (o facilita) un tipus de relacions amb la natura, un tipus d’hàbits, però transformant aquests hàbits podem transformar també la nostra manera de relacionar-nos amb la natura.
2b. Ecodependència: depenem de la natura? (20’)
Dinàmica
Amb els resultats de la dinàmica anterior demanem als grups que facin un recull de quins són els elements naturals identificats que són necessaris per viure.
Fent aquest llistat poden situar a l’inici aquells elements més essencials per la vida i cap al final els que menys, establint doncs un ordre de més a menys necessari.
Un cop tots els grups han elaborat aquest llistat, es comparteix i es realitzen les següents preguntes per generar debat:
- Som éssers dependents? De qui/què depenem?
- Depenem de la natura? Perquè?
- Depenem d’altres persones? Necessitem que ens cuidin? Qui acostuma a cuidar?
En aquesta pregunta es pot fer èmfasi en quines tasques assumeixen les dones i si estan valorades o no. Es pot mencionar com les tasques reproductives, les tasques de cures, són invisibilitzades i menyspreades i com a conseqüència sovint són treballs no remunerats o feines amb poc reconeixement social i remunerats molt precàriament (personal de neteja, infermeria, treballadores en residències d’avis…).
- Algú que ha “triomfat a la vida” és una persona autònoma, independent i que pot sostenir-se per si mateixa o és algú que requereix que el cuidin, que cuida a persones properes o familiars, que cuida del seu entorn natural? Quin model d’èxit predomina?
En aquesta última pregunta es pot preguntar per persones que elles creguin que han triomfat a la vida (valorant quantes d’aquestes no són homes) i si, igual que s’ha visibilitat el seu triomf s’han visibilitat també les persones que l’han ajudat a aconseguir fites. - Si alguns recursos són necessaris per viure per què hi ha gent (majoritàriament dones) que no hi poden accedir?
CONTINGUTS PER A LA REFLEXIÓ
A través del debat es vol potenciar que ens adonem que com a éssers humans som éssers socials i, a la vegada, éssers biològics. Per tant, som éssers humans encarnats en cossos vulnerables, sociodependents i ecodependets. Per desenvolupar les nostres vides depenem d’altres éssers humans i de la natura per poder fer ús d’aliments, materials i serveis. Aquest èmfasi en la interdependència xoca frontalment amb la lògica neoliberal capitalista hegemònica (el que aquí preguntem com a “model d’èxit/triomfar a la vida”), model que ens fa creure que les persones som independents, autònomes i que ens podem sostenir per nosaltres mateixes. Vegeu els apartats dependència i interdependència al marc conceptual i les cites a Yayo Herrero (2013) “Miradas ecofeministas para transitar a un mundo justo y sostenible”.
Des de que naixem l’ésser humà està marcat per la necessitat de vincular-se per tal de poder sobreviure (vincle matern) i esdevé depenent en tant que és humà. Aquesta dependència no desapareix sinó que va adquirint altres formes (dependència de grup, de recursos per satisfer les seves necessitats bàsiques…). Negar aquesta naturalesa depenent ens fa desarrelar-nos dels altres i del medi natural en el qual vivim. (Font: Butler, J. (2001). Mecanismos psíquicos del poder: teorías sobre la sujeción. Madrid: Cátedra).
3. Avaluació (20’)
3a. Qüestió de drets (20’)
Per iniciar aquest exercici aprofitem la última pregunta formulada:
Si alguns recursos són necessaris per viure, per què hi ha gent (majoritàriament dones) que no hi poden accedir?
Amb aquesta pregunta es farà palès que algunes persones no poden accedir a recursos naturals com tampoc a un medi ambient sa.
- Aquest accés a recursos naturals o al medi ambient hauria de ser un dret?
- Algú coneix que són els Drets Humans?
- Algú sap si existeix algun Dret Humà relacionat amb el medi ambient? En cas que no, com us imagineu que és o hauria de ser aquest dret?
Un cop obtingudes les respostes, es presenta el “Dret al medi ambient sa”. Es pot esmentar que en la primera Declaració Universal dels Drets Humans (1948) encara no existia aquest dret, ja que en aquella època la consciència sobre el problema ecològic no estava tant estesa. Tot i això, el 2007 es publica la Declaració dels Drets Humans Emergents, actualitzant amb preocupacions de la societat internacional actual, on sí que s’inclou aquest dret.
Així doncs, es demana a alguna voluntària que llegeixi aquest dret:
“La Declaració dels Drets Humans Emergents reconeix en l’article 3 el següent dret:
El dret de tot ésser humà i dels pobles en què s’integrin a viure en un medi ambient sa, equilibrat i segur, a gaudir de la biodiversitat present en el món i a defensar la sostenibilitat i la continuïtat dels seu entorn per a les futures generacions.”
Es demana a l’alumnat que, a partir del recorregut sensorial i la identificació d’elements naturals en el seu entorn, responguin a la pregunta: Quins són els principals problemes mediambientals a la teva comunitat? Quines problemàtiques impedeixen garantir el “Dret al medi ambient sa”?
Cada grup ha d’elaborar un llistat d’aquestes problemàtiques (a l’Annex 3) i relacionar-les amb el seu entorn.